• Quasi el 50% de la superfície de l’àmbit d’actuació de la ZAL del Port de València es dedicarà a carrils bici, vials públics, passarel·les verdes per als vianants i a zones d’esplai
• El carril bici que travessarà la ZAL es convertirà en un “corredor verd” amb amplituds mínimes de 10 i 15 metres
• El dilluns es reuneix el Consell d’Administració de València Plataforma Intermodal i Logística, (VPI) per a activar la ZAL en el menor temps possible
• La nova tramitació del Pla es va reprendre com a conseqüència de l’anul·lació del Pla anterior per sentència del Tribunal Suprem (juny de 2009) per un defecte formal (absència d’un informe).
València, 9 de desembre de 2018.– El Consell d’Administració de l’empresa València Plataforma Intermodal i Logística, (VPI) es reunirà demà dilluns, 10 de desembre, per a agilitar les actuacions pendents d’execució contemplades en el Pla Especial de la ZAL del port de València aprovat per Resolució de 29 de novembre de 2018 de la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.
Aquestes actuacions contemplen la construcció de nous accessos i vials no motoritzats (carrils bici i per a vianants), apantallaments acústics, millores paisatgístiques i una dedicació a zones verdes, a àrees de serveis i de reserva patrimonial, a dotacions i a xarxes viàries urbanes (mirar requadre) que sumen pràcticament la meitat de l’àrea dotacional de la ZAL. Això és, d’un total de 613.314 metres quadrats que ocupa la ZAL, 307.977 metres quadrats seran els destinats a àrees logístiques.
L’increment dels espais verds i d’ús ciutadà de la ZAL comportarà millores dels camins de gran valor etnològic existents en l´Horta de Rovella- Francs i afavorirà la connexió d’aquesta horta amb el Saler, dotant de continuïtat a l’Avinguda Jesús Morante – Borrás, a través d’un pas inferior al ferrocarril. Igualment, millorarà les condicions del carril bici que discorre des de la rotonda del Centre Comercial el Saler fins a la ZAL.
Els serveis tècnics de VPI ja estan treballant conjuntament amb els serveis municipals revisant les obres d’urbanització existents – paralitzades des de fa anys – per a la seua posada a punt; de manera que les mateixes puguen ser rebudes per l’Ajuntament de València.
Entre les millores introduïdes en el Pla Especial de la ZAL està la connexió de la Senda de Plora amb el recorregut “no motoritzat” que travessa la ZAL. I dins de les millores paisatgístiques, es preveu introduir nou arbrat i vegetació en el carril bici de la ZAL per a convertir-lo en un autèntic “corredor verd”, amb desplaçaments de tanques per a guanyar amplitud i amb una renovada pavimentació, i un nou mobiliari urbà per a fer més agradable el seu gaudi.
Està contemplat que les amplituds del “corredor verd” de la ZAL oscil·len entre 10 i 15 metres, sempre que siga possible; comptant com a topalls la V-15 i les limitacions físiques insalvables.
Està prevista la construcció d’un nou tram de carril bici que una el “corredor verd” amb la zona sud del pla Especial de Natzaret per a generar condicions de continuïtat des dels poblats marítims fins a la Punta i Pinedo.
Es preveu la urbanització de l’àrea de reserva patrimonial de la ZAL i la seua connexió amb el carril bici (o recorregut no motoritzat) i millores de l’espai de transició entre els habitatges limítrofs amb la ZAL.
En relació a l’apantallament acústic en el front de separació dels habitatges amb les parcel·les logístiques, s’optarà per una ubicació i tipologia que permeta fer compatible e integrar amb les mesures a implementar en aquest àmbit, conforme a la descripció de la fitxa del Programa d’implementació 6 de l’Estudi d’Integració Paisatgística (transformació de secció, integració del clos, reducció de la calçada interior i modificació de la banda d’aparcaments, etc.), però conservant i respectant la qualitat sonora del receptor conforme a la proposta de l’Estudi Acústic del Pla Especial
El Pla Especial de la ZAL també contempla millores en les dotacions de les edificacions protegides que es van cedir a l’Ajuntament situades al parc públic de la Senda de Plora i en les zones verdes situades al nord de la ZAL, especialment en el Xalet de Sancho, de manera que es garantisca en elles unes condicions d’habitabilitat adequades.
Des de l’any 2011 fins a l’actualitat, s’han rebut més d’una cinquantena de demandes d’agents econòmics interessats a instal·lar-se en la ZAL: entre ells 15 operadors logístics majoritàriament relacionats amb la comunitat portuària, 10 promotors immobiliaris, 8 consultors, 6 Real Estigues i 1 Fons d’Inversió, 5 carregadors, 2 distribuïdors, 3 navilieres, 3 empreses d’altres serveis). Això demostra que hi ha demanda real per a la ZAL i que les seues dimensions responen perfectament a les necessitats logístiques de gran nombre d’operadors logístics.
Creació de llocs de treball
La posada en marxa de la ZAL del Port de València, pot suposar la creació d’un número aproximat de 2.100 ocupacions directes. En relació a les ocupacions indirectes, en instal·lacions similars a la ZAL, el factor multiplicador està situat en el 2,5, és a dir, l’ocupació induïda seria de 5.250 llocs de treball addicionals.