L’APV obsequia esta tradicional rajola valenciana als vaixells que realitzen escala per primera vegada als ports de València, Sagunt i Gandia.
València, 19 d’agost de 2019.- Quasi sense que es note, i un a un, el port de València està distribuint “socarrats” per tot el món. Estes tradicionals rajoles valencianes de fang cuit, decorades amb elements mariners, s’entreguen en els actes d’intercanvi de regals que es desenvolupen quan un vaixell arriba a port per primera vegada entre l’Autoritat Portuària de València i el capità del navili que atraca a València, Sagunt o Gandia.
L’escena es repeteix cada mes -a vegades, fins i tot, cada setmana-. El president de l’APV, a vegades, o el director, la directora comercial o la cap de màrqueting reben la invitació d’una naviliera per a visitar un nou creuer de MSC, Costa Cruceros o una altra naviliera, o bé, d’un acabat de botar portacontenidors de Cosco, Maersk, Arkas, etc. El representant de Valenciaport accedeix al vaixell i, en el pont de comandament o en un saló emblemàtic de l’embarcació s’intercanvien salutacions, paraules i les conegudes en el món marítim com a “mètopes”. El capità regala un xicotet marc amb el nom i la imatge del seu vaixell i el representant del port fa el propi amb una estampa de les instal·lacions valencianes, amb el recordatori de la data per a recordar el dia del seu primer atraque en els molls de Valenciaport.
Tradicionalment, les “mètopes” solen ser de metall, plàstic o vidres nobles com a plata, bronze, llautó o metacrilats. La singularitat del port de València respecte al que succeeix en altres enclavaments és que des de fa un parell d’anys, Valenciaport ja no regala estos recordatoris de primeres escales en formats de plàstic o de metall, sinó que ho ha substituït pel tradicional “socarrat valencià”. D’esta manera, la rajola bullida en els forns artesans de diversos artistes de la terra ha començat a decorar els ponts de comandament de les més diverses embarcacions i a solcar els mars del món.
Història de la mètopa i el “socarrat”
La mètopa pren el seu nom dels elements decoratius utilitzats en les façanes dels temples grecs per a recordar grans moments de la història. I d’ací la seua translació al món marí; per a recordar moments rellevants en la història dels vaixells i dels ports.
I de la mateixa manera que la “mètopa” per als grecs, el “socarrat” ha sigut històricament per als valencians una peça o rajola de fang cuit utilitzat en època medieval en els habitatges, façanes i teulades per a decorar i recordar figures, festes, oficis i tradicions. Els “socarrats” es col·locaven cobrint les entrebigues en els sostres, la qual cosa significava un cost molt inferior al dels cassetonats de fusta. Es fabricaven principalment en dos formats: un de menor dimensió, amb 30 x 15 x 3 cm i un altre més gran, de 40 x 30 x 3 cm (mesures aproximades). El primer format podia ser aplicat en les construccions de dues maneres: decorant ràfecs, amb dos terços de la seua superfície recolzats sobre els murs, sobrant un terç visible, o bé formant part d’un ràfec fet amb bigues sortints, col·locats entre elles a manera de decoració arquitectònica. Estos “socarrats” de menor grandària també es van utilitzar component frisos en terrasses, escales o altres llocs.
Per part seua, el format més gran es destinava al entrebigat de sostres interiors. A més de la seua funció decorativa, aquestes peces tenien un valor arquitectònic estructural en servir de suport a paviments de pisos o entramats de teulades. Per a estos usos es fabricava també un format encara més xicotet (de 15 x 30 x 3 cm). S’ha comprovat que els socarrats eren reutilitzats sovint, integrant murs o per a anivellar paviments.