Valenciaport ja apunta a Sagunt com a opció de futur, una vegada concloga la nova terminal del port de València
València, 26 d’octubre de 2018.- Ramón Gómez Ferrer, director d’estratègia i innovació de l’Autoritat Portuària de València (APV) ha dirigit una conferència sobre la quarta terminal en les jornades d’Enginyeria Naval i Indústria Marítima que acull aquests dies l’APV. En la seua intervenció ha explicat que la nova instal·lació de contenidors del port de València serà “sostenible i perseguirà els més alts estàndards d’ecoeficiència”
Gómez-Ferrer ha assenyalat la posició de lideratge de l’APV: “som el primer port d’Espanya, el cinquè d’Europa i lloc 29 en el món, tenint en compte que els ports xinesos amb la major densitat de població, ocupen els primers llocs”. Posteriorment, Gómez-Ferrer ha manifestat que Valenciaport segueix “una trajectòria molt potent en els últims deu anys i les projeccions de tràfic mostren que es doblegarà la quantitat cap a 2050, per la qual cosa es requereix disposar de capacitat addicional en pocs anys”.
Algesires, Barcelona, Rotterdam i Anvers tenen un nivell d’automatització i unes infraestructures portuàries que van a servir a València com a punts de referència en la construcció de la quarta terminal, tal com ha indicat el director d’estratègia de la mateixa.
Gómez-Ferrer ha explicat alguns detalls de la quarta terminal. Ha destacat l’economia verda en tant que Valenciaport es proposa “ser més sostenible amb els recursos energètics, l’aigua, la reducció de les emissions i l’ús dels combustibles alternatius i les energies renovables”. Al mateix temps ha indicat, que aquesta exigència de sostenibilitat estarà present en totes les decisions relacionades amb la quarta terminal. “Valenciaport – ha explicat – no pot perdre el status que ha aconseguit i el servei que presta a l’economia i a la societat. La nova terminal serà sostenible i ecoeficient; i seguirà els majors estàndards del sector”.
L’augment de la dimensió dels bucs també ha cobrat protagonisme en el discurs de Gómez Ferrer, qui ha assenyala la importància de “enfortir la porta d’entrada i eixida de mercaderies -actualment l’APV canalitza un 35% del comerç exterior-, la capacitat de seguir atraient i connectant el nostre port amb els de la resta del món, a més de seguir generant economia i valor a l’economia regional i nacional”. Gómez Ferrer també ha fet al·lusió a les inversions que Valenciaport realitzarà per a ser que la quarta terminal siga “més robusta i fort”, com la seua aposta pel llançament del corredor Nord València-Sagunt, el corredor ferroviari amb Aragó, així com la plena integració amb el Corredor Mediterrani i el suport al desenvolupament ferroviari de Font de Sant Luís.
Taula redona sobre logística
A continuació, ha tingut lloc una taula redona sobre logística, que ha sigut dirigida pel director de Grup Diari, Francisco Prado. En ella, han participat Manuel Guerra -sotsdirector de planificació i gestió d’infraestructures de l’APV-, Pedro Coca -president Propeller València- i Joan Vicent Boira -coordinador del Corredor Mediterrani-.
Guerra, durant la seua intervenció, ha insistit en l’amenaça de la incertesa sobre el tràfic de contenidors en 50 anys, així com que el port de València “no pot créixer més” una vegada concloga la terminal nord, per la qual cosa el futur de l’APV està a Sagunt amb la construcció de la tercera dàrsena.
“El Port de València ha de mirar als seus competidors, però ha de fixar-se més en la seua eficiència i competitivitat”, ha assenyalat Coca. El president de Propeller València ha sorprès al públic present, assentant que “Àfrica va a ser el continent del segle XXI”.
Per la seua banda, Boira, ha destacat que “el corredor mediterrani és més que una infraestructures; és una idea, un horitzó, és l’eliminació d’una rèmora de l’ample de via. És un projecte europeista, que aposta per la mobilitat de persones i mercaderies a Europa i la connectivitat, en un moment en què es posa en dubte el projecte d’Europa”, ha assenyalat *Boira. Finalment ha indicat l’escurçament del temps entre Alacant i Barcelona i la construcció de la variant de Vandellós amb 40 quilòmetres de via única, que va a poder utilitzar-se en pocs mesos. Ha descrit el corredor com un “projecte que encara no està niquelat però que suposa una per la reducció del temps i la fiabilitat que genera”.