La salinitat i els nutrients de les aigües de Valenciaport, claus de l’èxit de la clòtxina
L’Agrupació de Clotxiners del Port de València i Sagunt estima una producció este any de 1.200 tones
La sostenibilitat ambiental de les aigües interiors del port de València ha permés que la clòtxina valenciana no haja deixat de produir-se mai per problemes sanitaris
Les instal·lacions de Valenciaport acullen una vintena de bats on es produeixen estos mol·luscos
València, 14 de juliol de 2020.- El nivell de salinització, el valor dels nutrients de les aigües del Port de València i la ubicació dels vivers són ideals per a la producció de la clòtxina valenciana segons les dades de l’Agrupació de Clotxiners del Port de València i Sagunt que enguany produirà 1.200 tones. I és que, l’elevada qualitat de les aigües de Valenciaport, que registren anàlisis periòdiques, és una de les principals claus de l’èxit de la producció de clòtxina en les aigües interiors del Port.
La salinitat de les aigües de Valenciaport i de la zona del golf de València, enfront d’altres zones del Mediterrani productores com ara el Delta de l’Ebre amb aigües més dolces, li donen a les clòtxina valencianes un sabor i textura més valorat pel consumidor. Segons explica José Luis Peiró, president de l’Agrupació de Clotxiners del Port de València i Sagunt, “els nutrients de les aigües del Port, molt riques en plàncton, minerals i substàncies orgàniques, són idonis per al desenvolupament de les clòtxines i molt valorats pels productors d’este mol·lusc”.
En estos moments s’està en la fase de recol·lecció del mol·lusc que es produeix entre finals d’abril i agost. “En els mesos d’abril i maig ens hem vist afectats pel tancament dels establiments de restauració a causa de la crisi de la Covid-19 ja que el mercat de venda es limita a les cadenes de distribució d’aliments. Ara, amb l’obertura d’estos establiments, les vendes estan recuperant-se i confiem que juliol i agost compense part dels mesos anteriors”, ha explicat José Luis Peiró.
Un enclavament idoni
La sostenibilitat ambiental de les aigües interiors del port de València ha permés que la clòtxina valenciana no haja deixat de produir-se mai per problemes sanitaris. En este sentit, la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergéncia Climàtica i Transició Ecològica duu a terme tots els controls necessaris per a garantir la plena innocuïtat del consum de la clòtxina.
La producció de la clòtxina en el Port de València es remunta a principis del 1900 quan ja existia una bat dedicada al cultiu d’este mol·lusc. En l’actualitat, coexisteixen més d’una vintena d’estes plataformes flotants en les aigües dels ports de València i Sagunt. La situació de les bats, a l’abric dels dics exteriors, proveeix d’una millor adhesió i creixement des de la preparació de les llavors que se seleccionen durant el frese i se subjecten a les cordes dels vivers en els mesos de setembre-octubre.
Un estudi elaborat pel Departament de Tecnologia dels Aliments de la Universitat Politècnica de València, avala el major valor alimentós de la clòtxina valenciana enfront d’altres mol·luscos criats en altres zones d’Espanya, com el Delta de l’Ebre. En concret, l’informe reconeix que la salinitat de les aigües del port de València li aporta a la clòtxina valenciana la seua característica aroma, sabor més intens, tonalitat suau i suculència. La clòtxina de València és rica en vitamines, calci, ferro, potassi, fòsfor, magnesi i Omega 3.
En els últims anys, el port de València ha incorporat dos bats per al cultiu de l’ostra, un mol·lusc que, a diferència de la clòtxina, pot cultivar-se durant tot l’any amb una producció anual de 250.000 unitats.