Entre 2008 i 2019 l’activitat de Valenciaport ha crescut un 42%, mentre que l’emissió de CO₂ per tona gestionada s’ha reduït un 30%

L’Autoritat Portuària de València (APV) celebra i comparteix els avanços de la seua estratègia de descarbonització amb el conjunt d’empreses portuàries, i es reafirma en el seu objectiu “Valenciaport 2030, zero emissions”

L’estudi de la petjada de carboni està realitzat per la Universitat Politècnica de València i auditat per la firma Lloyd’s

València, 12 d’abril de 2021.- Des de 2008 a 2019 la petjada de carboni del Port de València s’ha reduït un 30%, passant de 3,19 a 2,23 kg de CO₂ per tona manipulada. En el mateix període de temps, l’activitat del Valenciaport va créixer un 42%, en passar de 52 milions de tones gestionades en 2008 a 74 milions al tancament de l’exercici de 2019. Estes xifres posicionen a Valenciaport com a referent internacional en desenvolupaments i estratègies portuàries de descarbonització en mostrar amb fets i xifres concretes que el creixement de l’activitat econòmica no està renyit amb la reducció de CO₂. L’ecoeficiència en Valenciaport és una realitat, alhora que reflecteix resultats altament positius de l’aposta de la comunitat portuària pel creixement sostenible.

L’estudi de la petjada de carboni de Valenciaport està elaborat per la Universitat Politècnica de València des de 2008. Les dades són verificades per l’auditoria internacional Lloyd’s amb seu a Londres conforme a la norma 14064. Estos estudis de mesurament de la petjada de carboni del conjunt de la comunitat portuària també el realitzen els ports de Rotterdam, Anvers i Civitavecchia.

La lluita contra el canvi climàtic i la reducció de les emissions de CO₂ i d’altres partícules contaminants és una prioritat irrenunciable per a l’Autoritat Portuària de València (APV). En este context es treballa per a compatibilitzar la reducció de l’impacte de les activitats portuàries en el medi ambient amb el creixement de l’activitat comercial. I este compromís es materialitza amb projectes concrets per a aconseguir l’objectiu de Valenciaport 2030, zero emissions, avançant-se dues dècades als objectius que Espanya, Europa i els organismes internacionals han projectat per a 2050.

La petjada de carboni és un indicador ambiental que pretén reflectir la totalitat de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) emesos per efecte directe o indirecte d’un individu o institució. En el cas de l’APV, la petjada de carboni es mesura tenint en compte tota l’activitat que es produeix en el Port de València. En conseqüència, Valenciaport es posiciona en la primera línia contra el canvi i l’emergència climàtica a través de la posada en marxa d’accions de sostenibilitat, amb un pla compromés en benefici de la societat, l’economia i les generacions esdevenidores.

Estratègia de l’APV cap a les zero emissions

L’Estratègia de la APV cap a les zero emissions en 2030 està basada en el clar compromís d’alinear-se amb el European Green Deal, destacant la necessitat de reduir les emissions de GEI. Per això, els principals objectius d’aquesta Estratègia són: promoure la descarbonització, incorporar l’economia circular i impulsar la transformació digital en els ports que gestiona.

Amb la consecució d’estos objectius es fomentarà:

  • L’ocupació, el coneixement i la investigació, impulsant la creixent demanda d’ocupació en el sector de la logística i la distribució i configurant el projecte com a motor d’atracció de talent, coneixement, investigació i innovació
  • La cohesió territorial a través de projectes que promouran la integració del port amb les xarxes de transport, inclosa la xarxa ferroviària.
  • L’atenció a les persones i inclusió social, a través d’accions destinades a augmentar la seguretat industrial i laboral dins del port.
  • La governança regional i l’administració eficient, que permeta compartir informació en temps real amb totes les administracions implicades en les activitats portuàries.

En esta línia, cal destacar projectes com el que ja té en marxa Valenciaport com la construcció de la subestació elèctrica del Port de València que permetrà la connexió a la xarxa elèctrica dels vaixells atracats en port amb la conseqüent reducció d’emissions de CO₂. Així mateix, altres exemples serien: estudis de viabilitat per a la instal·lació d’un parc eòlic; la construcció i millora de les connexions ferroviàries; la implantació d’energia solar fotovoltaica; la substitució de la flota de vehicles de l’APV per híbrids i elèctrics; o els canvis de lluminàries en els recintes portuaris, entre altres iniciatives.

També, i en el marc d’esta Estratègia, cal destacar iniciatives de col·laboració públic-privada com la desenvolupada al costat de Baleària per a l’ús de combustibles més nets com el GNL o el projecte H2PORTS a través del qual s’estàn desenvolupant tres pilots d’hidrogen: una estació de subministrament en el Port de València, un cap tractor per a operacions ro-ro i una màquina Reach Stacker com les que operen en les terminals.

D’altra banda, cal fer referència a projectes com GREEN C PORTS, la finalitat dels quals és reduir l’impacte ambiental de les operacions portuàries a les ciutats i controlar les emissions en els principals ports europeus. De fet, en el marc d’esta iniciativa l’APV ha instal·lat dues noves cabines de control ambiental que analitzaran en temps real la qualitat de l’aire, el soroll en les instal·lacions portuàries i les condicions meteorològiques. També s’està avançant amb el projecte LOOP-Ports que promou l’economia circular com a aposta de futur per a la sostenibilitat dels ports.