• Units per la ‘crida’ que ha suposat l’exposició “Abraçades en el Port”, representants de 42 Cases i Casals de València de tot el món es van reunir presencial i virtualment en l’Edifici del Rellotge
  • Amb la col·laboració de la Generalitat i del director general de Transparència i Participació, José Tárrega, representants de cases valencianes de l’Argentina, Xile, Uruguai, França o Sevilla, han pogut visitar la mostra “Abraçades en el Port”
  • “És emocionant veure estes fotografies, les cares i els gestos. Som nosaltres fa anys”, comentava Anselmo Fernández, ‘valencià de París’

València, 14 de març de 2024.- L’Edifici del Rellotge va ser ahir ‘l’Edifici de les Falles’. ‘L’edifici de les Cases de València’ de mig món. Durant més de dues hores, representants de 42 “Cases i Casals de València” del continent americà i de nombroses províncies espanyoles van estar interconnectades a través de les xarxes socials i del Canal de YouTube de Valenciaport; units per la ‘crida’ que ha suposat l’exposició “Abraçades en el Port” organitzada per l’Autoritat Portuària de València (APV).

Amb la col·laboració de la Generalitat i del director general de Transparència i Participació, José Tárrega, representants de cases valencianes de l’Argentina, Xile, Uruguai, França i Sevilla, entre altres, van recórrer l’exposició commemorativa de grans moments viscuts en el Port, d’arribades i comiats entre valencians. Una exposició instal·lada al costat de l’Embull 2 del Port, al costat de l’Edifici del Rellotge, on les càmeres dels fotògrafs de la saga de la família Vidal van immortalitzar les abraçades entre valencianes i valencians cada vegada que arribaven els “Vaixells de les Falles” procedents d’Amèrica, a la fi dels 50 i principis dels anys 60. “És emocionant veure estes fotografies, les cares i els gestos. Som nosaltres fa anys”, comentava Anselmo Fernández, “valencià de París”.

“Ens vam anar amb els nostres pares, però sempre hem sigut ací. Tornar i veure esta exposició és com viure una abraçada del port i de tota València. Estem molt agraïts”, s’expressava emocionada, Elvira Romaguera, valenciana de la “Casa de València de París” i esposa de Anselmo.

Les Falleres Majors dels Casals de l’Argentina i de França s’havien vestit per a l’ocasió amb el vestit de valenciana i amb les seues singulars bandes de fallera, combinació de banderes de l’Argentina i França, amb la d’Espanya i “la Senyera de sempre”.

Després del recorregut per la mostra de fotos a l’aire lliure va començar l’acte i la interconnexió via xarxes i Youtube de l’acte programat a la Sala de Premsa de l’Edifici del Rellotge.

Arturo Monfort, per part de l’Autoritat Portuària, va obrir l’acte recordant la rellevància que l’Edifici on se celebrava l’esdeveniment havia tingut al llarg de la història per a acollir i albergar a les persones i famílies que arribaven al Cap i Casal per a fer el gran salt cap a Amèrica. Unes imatges i unes explicacions que van emocionar a Alicia Borja, una de les dones allí presents. “Els meus iaios van emigrar a l’Uruguai abans que estiguera el Rellotge, van passar molt de fred esperant el vaixell. L’explicació, les fotografies, els plans… m’han commogut. Quant sofriment! Quin contrast amb això de hui!”

Sentiments ‘a flor de pell’

La intervenció de Monfort va donar pas a una xarrada molt emotiva entre els representants dels Cases i Casals de València. Totes les vivències amb el mateix punt de partida i meta: “l’abraçada en el Port”. El lloc que els va veure partir, ‘la casa de les abraçades’ que un dia van ser de comiat i que hui són de benvinguda. “La iniciativa del ‘Vaixell Faller’ va nàixer a Xile allà pels 60’ i encara hui continuem difonent la cultura valenciana en aquesta terra, afirmava Pere Palés, president del Casal Valencià a Xile, connectat al col·loqui via YouTube.

“Em vaig anar de València a Xile l’any 57, després de la riuada. Allí sempre anava amb la meua família al casal i em vaig vestir moltes vegades de valenciana. Fins que vaig prendre a Buenos Aires el quart ‘Vaixell Faller’ i vaig tornar a València. Va ser un moment preciós”, va destacar també des de la pantalla Pepa Alonso.

El diàleg va combinar intervencions presencials -del mig centenar d’emigrants valencians presents- amb connexions virtuals amb emigrants dels centres valencians a l’Argentina, Xile i l’Uruguai. “Esta és la tercera vegada que estic a Espanya i és una sort poder ser ací hui, retent homenatge a les nostres arrels i compartint una cosa tan bonica amb vostés”, afirmava Joaquín Giner, president del Centre Valencià de Sant Joan a l’Argentina -present a la sala-. “Quan era xicoteta venia a València des de Montpeller a passar uns mesos amb la meua iaia i la resta de la família. Per a mi eixos instants són un tresor que encara hui tinc al cor”, va asseverar Corinne Romero de la Casa de Montpeller.

Els records i l’emoció de tots els presents -tant en sala com en web- van provocar llàgrimes, a vegades d’alegria i a vegades d’enyorança, de tots els que participaven en la xarrada i fins i tot d’aquells que només s’havien acostat moguts per la curiositat històrica i fallera. La petició va ser unànime: que cada any el Port de València es convertisca en escenari de retrobaments i abraçades per Falles.

Transmissió internacional de la cultura valenciana

José Alberto Sanchís, president dels Centres Valencians en l’Exterior, va insistir en la importància de transmetre les tradicions a les noves generacions, sobretot si es viu fora de les fronteres valencianes. “Necessitem conscienciar a la gent jove que d’ells depén conservar l’autenticitat de les nostres tradicions i que tinguen continuïtat en el temps”.

Després d’Alberto, va parlar Patricia Giménez, també des de la sala de l’Edifici del Rellotge, “per a nosaltres és molt important que les persones del nostre grup no se senten estranyes en la seua terra d’acolliment i que se senten com en la seua llar, encara que estiguen a molts quilòmetres de distància”. Al costat d’ella, Encarna, de la Casa de París, insistia “als més joves els ensenyem els nostres costums, les nostres paelles, el nostre idioma…així ells també poden conéixer la cultura de la qual venen els seus avantpassats”.

Alicia Borja, presidenta de l’Associació Comunitat Valenciana a Montevideo, va explicar connectada des de la seua seu a l’Uruguai que “cada mes fem paelles i organitzem moltes activitats culturals. I ve molta gent que no descendeix de valencians atreta per la nostra cultura”. El director del Museu de les Migracions de l’Uruguai també es va connectar via web, “en 2022 realitzem un projecte de Falla per a celebrar els 30 anys de l’Associació i en sis mesos i amb l’ajuda de l’Ajuntament de València aconseguirem una cosa increïble”. Ester Medán, la comissària de l’exposició ‘Abraçades en el Port’ va voler agrair a tots ells el seu interés per la mostra, “per a nosaltres este és un moment molt emocionant. Quan comencem amb aquest projecte no pensàvem que poguérem atraure a tanta gent. Estem molt agraïts de compartir esta experiència amb vosaltres”. Agraïments als quals es va sumar Luis Vidal, responsable de l’arxiu fotogràfic de l’exposició, “és un vertader orgull poder mostrar al món el treball que amb tant d’afecte va realitzar la meua família”.