El president de l’Autoritat Portuària de València (APV) ha pronunciat la conferència “El port que volem” en el Club de Encuentro Manuel Broseta.
Martínez ha fet una crida al consens per a escometre la nova terminal, una infraestructura que aportarà competitivitat a l’economia valenciana i espanyola.
València, 25 de febrer de 2020.- El president de l’Autoritat Portuària de València (APV), Aurelio Martínez va pronunciar anit la conferència “El port que volem” en el Club de Encuentro Manuel Broseta. Davant un nodrit públic de representants del teixit econòmic i empresarial de la societat valenciana, Martínez va realitzar una crida de consens per a escometre la nova terminal de contenidors en l’ampliació nord del port de València en tractar-se d’una infraestructura que aportarà competitivitat al teixit empresarial valencià i espanyol.
Tal com va explicar Aurelio Martínez, en la cerca d’aqueix consens, durant el procés d’al·legacions, l´APV ha acceptat introduir dues importants modificacions – així es va acordar en el Consell d’Administració celebrat el 21 d’aquest mes – als dos aspectes que sustentaven les al·legacions negatives. Aquestes modificacions, a més de ser anunciades prèviament pel President de la Generalitat, Ximo Puig han sigut acreditades per informes externs. En concret, un informe encarregat a CEDEX avala que es puga prescindir de la prolongació del dic d’abric. Així mateix, TIL ha indicat que el dragatge actual – menys 18 metres – és suficient per a l’operativitat dels vaixells en la nova terminal.
La DIA és més innecessària
Segons va explicar el president de l´APV, “amb aquestes modificacions es fa més innecessària una nova DIA, ni tan sols la simplificada atés que les obres a realitzar seran estrictament interiors mentre no hi ha un increment significatiu de les emissions a l’atmosfera, no hi ha un increment significatiu dels abocaments a llits públics o al litoral, no es produeix un increment significatiu de la generació de residus, tampoc un increment significatiu en la utilització de recursos naturals, ni una afecció a Espais Protegits Xarxa Natura 2000. En conclusió, tots els serveis jurídics ens assenyalen sense cap matisació que la DIA del 2007 continua vigent”.
Durant la seua intervenció, el president de l´APV va incidir en la tendència a la concentració que afecta el transport marítim mundial. Actualment, el port de Xangai canalitza el 5,2% del total del trànsit de contenidors del món, els 5 primers ports manegen el 18,8% del total i els 10 primers ports manipulen el 30,2%. Aquest procés de concentració és més agut encara en el cas de les navilieres i de les terminals. En concret, una companyia concentra el 17,8% del total de trànsit de contenidors, les 5 primeres mouen el 65,8% i, en el cas de les deu primeres, aqueix percentatge s’eleva fins al 82,9%. En el cas dels operadors de terminals, segons les dades actuals, el primer operador maneja el 13,5% del trànsit mundial, els cinc primers mouen el 53,1% i els 10 primers canalitzen el 70,2%.
“Davant aquesta realitat, els ports del futur que seran decisius a nivell mundial – va explicar Aurelio Martínez – seran els que tinguen projecció transoceànica, àgils, competitius i amb tecnologies i instal·lacions per a atendre els grans trànsits. Estar prop d’un d’aqueixos ports serà guanyar un plus de competitivitat; i això és el que vol oferir i ja ofereix Valenciaport”. La grandària serà determinant en la generació de valor econòmic. Un estudi de l’OCDE sobre 150 ports estratègics del món – va afegir Martínez – estableix que per cada tona de mercaderia que es gestiona en un port es genera un valor afegit de 100 dòlars. I el mateix respecte a l’ocupació: per cada milió de tones manipulades es creen 800 llocs de treball; pel que un port és un motor generador de riquesa i d’ocupació lligada a sectors industrials d’alt valor afegit”.
El vaixell contamina 117 vegades menys que l’avió
Aurelio Martínez també ha assegurat que el creixement de l’economia mundial s’ha basat en l’exportació o en la internacionalització. I en aquest context, el transport marítim juga un paper fonamental, ja que és el responsable del 90% del transport del comerç mundial degut, fonamentalment, a la seua elevada eficiència tant econòmica com mediambiental. “Sense el transport marítim, el comerç en l’àmbit mundial seria impossible. Ho diuen els números: el cost de moure una tona/milla és 59 vegades més car amb avió que amb vaixell, 25 vegades més car en camió que amb vaixell i tres vegades més car en ferrocarril que amb vaixell. Però en emissions de CO₂, solament desplaçar una tona/milla amb avió resulta 117 vegades més contaminants que fer-ho amb vaixell”.
En aquest sentit, Aurelio Martínez ha volgut recalcar la missió dels ports que no és una altra que contribuir al desenvolupament econòmic i social de la seua àrea d’influència, millorant la seua competitivitat. “Això és alguna cosa -ha indicat- que els ports hem de complir tots els dies. En el cas de València, enguany hem manipulat 80 milions de tones, som el primer port d’Espanya i el cinqué d’Europa en trànsit de contenidors, el primer en importació i exportació de contenidors, el primer en trànsit ro-ro i el segon en automòbils del nostre país. Som un port hub, molt competitiu i la segona empresa de la Comunitat Valenciana, amb una important capacitat d’atracció per a altres empreses”. El president també ha incidit en la privilegiada situació geoestratègica del port que li permet que, al voltant dels 350 quilòmetres es concentre el 55% del PIB d’Espanya i el 60% de les exportacions del país.
15.000 ocupacions amb la nova terminal
Martínez també va defensar l’impacte econòmic de Valenciaport a la Comunitat Valenciana. Segons les dades de l’últim estudi elaborat per la Universitat Politècnica de València, Valenciaport genera 38.866 ocupacions, el 2,09% del total de llocs de treball de l’autonomia. Així mateix, l’informe sobre l’ampliació nord encarregat per la CEV i Propeller València evidencia que l’ampliació generarà al voltant de 15.000 llocs de treball addicionals.
En la seua intervenció en el Club de Encuentro Manuel Broseta, el president de l´APV també va explicar les principals característiques que tindrà la nova terminal de contenidors de l’ampliació nord. El projecte contempla una terminal automatitzada amb una instal·lació completament electrificada que garantirà la intermodalitat ferroviària gràcies a una terminal de 6 vies de 1.000 metres de longitud, amb capacitat per a atendre 305.000 TEUs a l’any. En paraules d’Aurelio Martínez, “la nova terminal serà la més avançada mediambientalment del món, ja que s’han compromés a minimitzar l’emissió de CO₂ facilitant subministrament elèctric als vaixells i aconseguint que el 98% de la maquinària siga elèctrica. L’empresa també s’ha compromés a signar un conveni amb la subministradora de llum perquè tota l’energia consumida procedisca de fonts renovables”.
Un port mediambientalment pioner
Aquesta aposta de la nova terminal pel medi ambient està alineada amb el compromís amb la sostenibilitat que ve mantenint l’Autoritat Portuària de València en les últimes dècades. En efecte, tal com va manifestar Aurelio Martínez “el port de València ha sigut des de fa més de 20 anys pioner en temes mediambientals, amb totes les certificacions en aquesta matèria des de 1998 i que ha aconseguit reduir la seua petjada de carboni un 15% en els últims anys malgrat haver crescut el nostre trànsit. Hem sigut port de referència per a la Unió Europa en matèria mediambiental, de fet, han instal·lat ací el Superlab Ports de Climate-Kic”.
En aquesta línia, Aurelio Martínez també va explicar l’ambiciós pla de transició energètica dissenyat pel port que té com a objectiu convertir-se en un recinte amb zero emissions. Aquest pla contempla estudis de viabilitat per a la instal·lació d’un parc eòlic, la implantació d’energia solar fotovoltaica, la substitució de la flota de vehicles de l´APV per híbrids i elèctrics, la construcció d’una subestació elèctrica en el port de València, estudis per al subministrament elèctric als vaixells en port, i l’ús de combustibles nets com el GNL o l’hidrogen. Referent a això, Aurelio Martínez va puntualitzar que “amb el pla eòlic cobriríem les necessitats d’energia que tenim ara en un termini de 5 anys, però encara estem pendents de l’autorització. A més, també hem sol·licitat des de fa més de dos anys els permisos per a la construcció d’una subestació per a obligar als creuers que atraquen en el nostre port a parar els motors i connectar-se a l’energia elèctrica”.
El port, en la cruïlla
“En definitiva -va explicar Martínez- el port es troba en aquests moments en una cruïlla que definirà la seua evolució futura. El debat actual no és si ampliació sí o no, sinó port sí o no”. El president de l´APV va finalitzar la seua intervenció en el Club de Trobada exposant quin paper vol jugar el port. “Volem continuar sent un port transoceànic, líder del Mediterrani; volem continuar sent el primer port d’Espanya en trànsit import-export, un centre logístic marítim de referència amb Madrid i amb Saragossa; volem seguir centrats en el trànsit de mercaderies, amb importants vincles industrials, ben comunicat amb el nostre hinterland, respectuós amb el medi ambient i integrat amb el seu entorn de manera amable. I, sobretot, volem ser un port del qual els ciutadans se senten orgullosos, capaç de generar una cultura de col·laboració i confiança amb tots els seus agents, un centre de cultura i innovació i el motor de l’economia valenciana, amb gran capacitat de generar ocupació i valor afegit. Motor de l’economia valenciana, amb gran capacitat de generar ocupació i VAB. Solament així s’aconseguirà que no hagen d’emigrar els nostres fills per falta de treball. L’any passat ho van fer 100.000 dels nostres joves; perquè els valencians també emigren. El 26,5% dels emigrants valencians tenien entre 23 i 33 anys. Les principals destinacions per a buscar-se un futur van ser Madrid (8.200 joves); Barcelona (7.800) i l’estranger (57.600). Hem d’apostar per salaris de millor qualitat i qualificació. Cal atraure empreses i, sobretot, fomentar i donar suport a les empreses valencianes. Cal apostar per una política industrial agressiva. No podem formar als nostres fills perquè se’n vagen fora”, va concloure Aurelio Martínez.