Les terminals de l’Autoritat Portuària de València (APV) han gestionat 600.000 vehicles durant 2022, un 22% més que l’exercici anterior

Valenciaport ha mobilitzat 1 de cada 5 vehicles nous sense matricular del sistema portuari espanyol

Itàlia, Bèlgica i Turquia són els principals països en este tipus de trànsit, però la capil·laritat de Valenciaport també permet que un vehicle arribe a Ghana, dos a l’Índia o 398 a Austràlia

Enguany, segueix la tendència positiva. Entre gener i febrer s’han mobilitzat 99.987 automòbils, un 5% més que en 2022

En el conjunt de mercaderies, i en el que portem de 2023 (gener i febrer), els trànsits registren un descens del 14,5%

Les mercaderies que entren o ixen per tren en el Port de València creixen un 8,62% entre gener i febrer, continuant la dinàmica dels últims mesos

Valenciaport continua mantenint el pes del 40% del import/export del trànsit marítim espanyol

València, 20 de març de 2023.- Valenciaport ha gestionat durant 2022 un total de 599.657 unitats de vehicles nous sense matricular, 110.992 més que en l’exercici anterior segons les dades estadístiques de Ports de l’Estat. 1 de cada 5 vehicles s’han mobilitzat pels ports que gestiona l’Autoritat Portuària de València (APV). En termes relatius suposa un creixement del 22,7%, enfront del 13,2% de la mitjana nacional, en un any 2022 on els trànsits han repuntat. De fet, s’han registrat 2.735.910 enfront de 2.416.472 en 2021 de turismes, autobusos i camions en règim de mercaderia en el sistema portuari espanyol que inclou càrrega, descàrrega i trànsit.

Valenciaport està al capdavant d’este tipus de trànsits entre els ports d’interés d’Espanya, per davant de Barcelona, Vigo i Santander, sent el que més ha crescut d’estos quatre recintes. Barcelona ha operat en 2022 un total de 588.572 vehicles (+18,3%), Vigo ha gestionat 474.791 (-5,6%) i Santander ha manipulat 322.865 (+16,2%). A continuació, es posicionen els recintes de Pasaia amb 239.955 (+14,6%) i Tarragona amb 172.164 (+27%).

Respecte als ports de l’APV, cal assenyalar que el Port de València va manejar més de 485.000 unitats, un 23% més que en 2021, mentre que el recinte de Sagunt va manipular 115.000 vehicles, la qual cosa representa un increment del 18,5% respecte a l’exercici anterior. La conjuntura internacional, amb l’escassetat de semiconductors i components o l’alça dels combustibles, ha marcat la producció de vehicles a tot el món, d’ací ve que els ports encara no hagen recuperat les xifres pre-Covid (en 2019 el sistema portuari espanyol va mobilitzar 3.405.324 automòbils enfront dels 2.735.910 de 2022).

Per les dàrsenes de Sagunt i València s’han mogut pràcticament 1 de cada 5 vehicles nous sense matricular -el 22%- del total del sistema portuari espanyol, incloent-hi càrregues, descàrregues, trànsits i transbords. Segons les dades de l’APV, d’estes 600.000 unitats, més de 125.000 tenen destí/origen Itàlia que equivalen al 21%. Li segueix Bèlgica amb el qual s’operen el 19%, és a dir, 114.000 unitats. En tercer lloc, amb el 13% i prop de 80.000 vehicles, es troba Turquia. Els intercanvis a Espanya van ser de 74.000 unitats, mentre que amb el Regne Unit van ascendir a 39.000, seguits pel Japó i els Estats Units amb 26.000 unitats respectivament.
Però la capil·laritat de Valenciaport també serveixen per a portar una unitat a Ghana, dues a l’Índia o 398 a Austràlia, com a país, este últim més llunyà que ha carregat vehicles a València per a ser conduïts per les recòndites i àrides carreteres del outback o desert australià.

La tendència positiva del moviment vehicles contrasta amb els trànsits de mercaderies en general

Segons les dades del Butlletí Estadístic de l’APV corresponents a febrer d’enguany, segueix esta tendència positiva en el moviment d’automòbils en uns mesos que l’economia mundial està caracteritzada per incerteses. Així, entre gener i febrer s’han mobilitzat 99.987 unitats, un 5% més que en 2022. En el cas del recinte valencià, s’han gestionat 80.803, un 2% més que en els dos primers mesos de l’any passat, mentre que Sagunt va mobilitzar 19.184, un 20,5% més.

La complexa conjuntura internacional marcada per la guerra a Ucraïna, l’alça en el cost de les matèries primeres, l’alta inflació, es reflecteix en els trànsits de Valenciaport en estos dos primers mesos de l’any. Així, entre gener i febrer, d’enguany s’han mobilitzat 11,6 milions de tones, un 14,5% menys que en 2022, mentre que els contenidors han aconseguit els 721.544, la qual cosa suposa un descens del 18,47%.

Els trànsits reflecteixen l’alentiment de l’activitat en els sectors productius. Els contenidors plens dedicats a l’exportació cauen un 12,56%, els d’importació descendeixen un 8,86% i els de trànsit retrocedeixen un 26,28%. No obstant això, Valenciaport continua mantenint el pes del 40% del import/export del trànsit marítim espanyol, mentre que el transbord si que ha perdut des de l’any passat pes.

En esto dos primers mesos de l’any, a més de la dada positiva d’automòbils mobilitzats, cal assenyalar l’augment d’un 5,41% en el trànsit ro-ro fins a superar els 2 milions de tones. Cal destacar que l’aposta que està realitzant Valenciaport pel ferrocarril continua donant les seues fruites. Així, en els dos primers mesos de l’any el trànsit ferroviari ha mogut 543.578 tones enfront de 500.454 de 2022, la qual cosa suposa una pujada del 8,62%. Els TEUs que han entrada o eixit pel tren, també han augmentat un 9,27%.

Pel que respecta al trànsit de mercaderies per sectors, la tònica general és el descens de la majoria. En canvi, destaca el dinamisme dels cereals i les seues farines que creixen els seus trànsits un 14,43% i els automòbils i les seues peces un 36,37%. Per països, Itàlia és el principal soci comercial amb 1.163.430 tones, destacant l’increment del 18,3% en els dos primers mesos de l’any de la càrrega, encara que el trànsit total va descendir un 10% a causa del trànsit. l’Índia, amb un creixement del 34,46% i Mèxic amb un augment del 22,79% són els països més dinàmics. Respecte a TEUs, la Xina continua sent el principal amb 77.502 contenidors pese al descens del 19,52%.