Actualment, s’està treballant en el disseny de la maquinària portuària impulsada per hidrogen, així com de la hidrogenera necessària per al subministrament d’este combustible.

València, 6 de novembre de 2019.- El cap de polítiques ambientals de l’Autoritat Portuària de València (APV), Raúl Cascajo, ha presentat en la jornada “Mobilitat i logística sostenible en àrees portuàries” celebrada a Bilbao els avanços del projecte H2PORTS, que està duent-se a terme en el port de València i que li permetrà convertir-se en el primer recinte portuari europeu a utilitzar l’energia de l’hidrogen en les seues terminals de contenidors. La jornada, que ha acollit a prop de 100 persones de diferents sectors i camps d’investigació, ha tingut per objectiu conéixer els principals projectes que s’estan desenvolupant en els ports per a reduir l’impacte ambiental i avançar en la transició cap a les energies renovables.

Durant la trobada, Raúl Cascajo ha explicat que el projecte H2PORTS s’emmarca en la política de Valenciaport d’aplicació de noves tecnologies per a la disminució de les seues emissions. Este projecte, al qual s’ha destinat inversió de 4 milions d’euros i està finançat pel programa Fuel Cell and Hydrogen Joint Undertaking (FCHJU), compta amb la participació de l’APV, la Fundació Valenciaport, el Centre Nacional de l’Hidrogen i les empreses MSC Terminal València, Grup Grimaldi, Hyster-Yale, Atena, Ballard Power Systems Europa i ENAGAS.

Tal com ha explicat el cap de polítiques ambientals de Valenciaport, actualment, s’està treballant en el disseny de les maquinàries portuàries que permetran la realització del projecte pilot. En concret, el projecte H2PORTS contempla la posada en marxa d’una reach stacker de càrrega/descarrega i transport de contenidors alimentada amb hidrogen que operarà en MSC Terminal València i un cap tractor per a operacions ro-ro, propulsat per pila d’hidrogen que s’utilitzarà en la terminal de Grimaldi. Així mateix, està prevista la construcció d’una estació mòbil de subministrament d’hidrogen que proporcionarà el combustible necessari per a garantir els cicles de treball continus d’estos equips. Esta estació es desenvoluparà amb criteris de seguretat i de rendibilitat econòmica amb l’objectiu de contribuir a la descarbonització de la cadena logístic-portuària.

Amb el desenvolupament d’estos projectes pilot es podrà testar i validar la tecnologia de l’hidrogen sobre maquinària portuària per a comptar amb solucions aplicables i reals, sense afectar el rendiment i seguretat de les operacions portuàries i amb zero emissions locals. D’esta manera, les terminals de Grimaldi i MSC es convertiran en les primeres instal·lacions portuàries europees que utilitzaran maquinària propulsada amb hidrogen.

Així mateix, Raúl Cascajo ha assenyalat que el projecte H2PORTS també s’ha marcat com a objectiu la realització d’estudis de viabilitat per al desenvolupament d’una cadena de subministrament d’hidrogen sostenible en el port, coordinant a tots els actors implicats: clients, productors d’hidrogen, proveïdors, etc. En este sentit, Cascajo ha destacat que s’està realitzant este projecte pilot per les possibilitats de l’hidrogen com a font d’energia alternativa ja que pot ser obtingut a partir d’electricitat renovable. L’ús de l’hidrogen en combinació amb piles de combustible produeix únicament vapor d’aigua i no té cap impacte sobre el medi ambient.

El repte cap a l’autosuficiència energètica

El projecte H2PORTS forma part del projecte estratègic de desenvolupament d’energies renovables amb el qual Valenciaport pretén aconseguir l’autosuficiència energètica entre 2025 i 2030, convertint-se en el primer port europeu a aconseguir esta fita. Este projecte contempla la progressiva substitució de combustibles fòssils convencionals per uns altres més nets com el Gas Natural Liquat (GNL). Per a això, el port de València està construint una gasinera operada per Molgas que serà la major estació fixa de bunkering de GNL de la Unió Europea. Esta instal·lació comptarà amb una capacitat aproximada de 400 m3 i serà capaç de subministrar dos vaixells de manera simultània amb una capacitat operativa de 200 m3 a l’hora en cada línia de subministrament.

Pel que respecta a les energies renovables, l’APV preveu impulsar, a més de l’energia de l’hidrogen, la fotovoltaica i l’eòlica. Per a això, l’APV presentarà a Conselleria un projecte per a la instal·lació d’una planta eòlica que generaria en una primera fase entre 12 i 16 MW. Amb un cost estimat de 13 i 18 milions d’euros, la instal·lació tindria una producció anual de 27.000 MWh en la seua primera fase. En el cas de l’energia solar fotovoltaica, està previst licitar una instal·lació de prop de 800 KWH d’energia solar en el port de València amb un cost estimat de prop de 600.000 euros.

Així mateix, l’APV té prevista la construcció d’una subestació elèctrica que ens permetrà parar els motors dels vaixells quan estiguen preparats per a connectar-se a la xarxa una vegada hagen atracat en el port. Esta subestació comptarà amb una potència de 30 MW i suposarà una inversió de 8 milions d’euros.

En les últimes dues dècades l’APV ha participat en projectes en matèria de sostenibilitat que han suposat una inversió de més de 200 milions d’euros. Entre algunes iniciatives desenvolupades pel port està la gestió de residus; el control de la qualitat de l’aire a través d’una estació de mesura permanent; els controls de qualitat de l’aigua i sediments; controls d’emissions acústiques per mitjans de sonòmetres, així com les iniciatives en eficiència energètica per a la reducció de consums (llum i aigua) en tots els aspectes de l’operativa portuària en cooperació amb els agents que conformen la comunitat portuària. Gràcies a estes mesures, Valenciaport ha obtingut les certificacions més exigents en matèria mediambiental com l’ISO 14.001 o el reglament Emas III europeu sent, a més, el primer port europeu a aconseguir-ho. Estes iniciatives han permés a Valenciaport una reducció del 11,5% en intensitat energètica, passant del 1.97% d’energia consumida per unitat de mercaderia l’any 2000 a un nivell de 0,947 durant l’any passat.