El VCFI és l’índex creat per l’Autoritat Portuària de València per a reflectir l’evolució de les tarifes del mercat d’exportació de contenidors plens per via marítima des de Valenciaport. El VCFI respon a les sigles en anglés de València Containerised Freight Index. Este índex servirà als carregadors com a ferramenta per a preveure l’evolució dels nolis amb els seus mercats d’interés, la qual cosa suposa un element determinant del cost de les seues operacions d’exportació. D’altra banda, també serà útil per als operadors que oferixen els nomenats servicis, al constituir un element de benchmarking de l’evolució dels nolis en el mercat i els seus propis.

 

La crisi generada per l’emergència sanitària del Covid-19 continua marcant l’activitat econòmica i condicionant els fluxos de comerç internacional. En les últimes setmanes es percep una reactivació econòmica en part de zones del món que es reflecteix en el trànsit comercial.  En aquest context, el Valencia Containerised Freight Index (VCFI) del mes de juny ha experimentat un repunt lleuger amb un augment del 1,62% respecte al mes anterior.  Fins situar-se en els 1.266,07 punts. L’acumulat des de l’inici de la sèrie del VCFI (gener 2018) mostra un creixement del 26,61%.

Pel que fa als indicadors que influeixen en aquesta tendència, cal destacar-hi, d’una banda, que des de l’inici de maig el preu de bunkering ha experimentat una tendència a l’alça fins al dia de hui, si bé els nivells continuen situant-se en valors inferiors als dels mesos precedents.  El mateix ocorre amb el preu del petroli, on el barril de Brent europeu va arribar al mínim de l’any, a l’abril, amb 18,38 dòlars per barril, fins a repuntar progressivament i situar-se al juny en una mitjana de 40,20 dòlars. Pel que fa al mes de maig, aquest mes ha experimentat un fort creixement del 36,82% en el preu del barril degut a l’augment de la demanda per la reactivació de l’activitat econòmica.

En aquest sentit, un dels principals determinants de l’evolució dels nolis és el funcionament de la conjuntura econòmica internacional que marca el comportament de l’oferta i de la demanda de capacitat en el mercat de transport marítim. Així, segons les últimes dades publicades al juny 2020 pel Fons Monetari Internacional, en el World Economic Outlook, s’espera que l’economia mundial es contraga un 4,9% el 2020 i que el comerç internacional seguisca la mateixa tendència, però amb major intensitat en la caiguda, amb una reducció de l’11,9% (incloent-hi l’activitat turística).  De fet, durant el primer trimestre de l’any, el comerç global es va contraure a una taxa interanual del 3,5%, dada que recull els efectes de la crisi provocada per l’emergència sanitària de la Covid-19 amb la reducció de l’activitat econòmica i comercial en bona part del món. No obstant això, des d’aquest organisme obrin una via a l’esperança per a l’any 2021, quan s’espera que els fluxos comercials es recuperen fins a arribar a la taxa de creixement del 8% a mesura que repunte la demanda domèstica. Malgrat aquesta esperançadora dada, aquestes previsions no són alienes als riscos econòmics que han quedat en segon pla a causa de la pandèmia, com ara una escalada en les tensions entre la Xina i els Estats Units en múltiples fronts, o l’evolució del preu del petroli derivat dels conflictes entre els diversos productors.

Les navilieres s’han adaptat a aquest escenari global del mercat d’una reducció en la demanda. Entre aquestes mesures, han reduït la capacitat en algunes de les rutes comercials de contenidors més destacades del món, com ara la que uneix Europa amb l’Orient Llunyà. Això es mostra en les dades de flota ociosa de principis del mes de juny (8 de juny), que va arribar a les 521 unitats i 2,61 milions de TEU, que representa un 11,2% sobre el total de flota activa (Alphaliner). Dels 521 vaixells inactius, solament l’11,7% són destinats a la instal·lació d’scrubbers (filtres purificadors dels fums dels vaixells que impedeixen l’emissió de partícules i de sofre) i, per tant, la resta es deu a la conjuntura actual del mercat. No obstant això, l’última dada publicada (22 de juny) mostra una reducció en els nivells de flota ociosa, que representen el 9,9% del total de flota activa fins a arribar a les 453 unitats, de manera que milloren els resultats de principi de mes. Si bé aquesta dada mostra encara un percentatge elevat de flota inactiva, aquesta ha reduït el nivell respecte a l’existent a la fi de maig, on va arribar a representar l’11,6% sobre el total de flota activa. Segons Alphaliner, aquest lleuger descens s’espera no siga un fet aïllada i que, en els pròxims mesos, vaja reduint-se progressivament el percentatge de flota inactiva a mesura que les navilieres van reincorporant a l’oferta algunes línies que van quedar temporalment suspeses per la situació excepcional de la Covid-19.

Comportament per àrees

Malgrat que el VCFI general mostra un creixement moderat en els nivells de nolis, la veritat és que quan s’analitza per àrees, la majoria disminueixen, i únicament hi ha tres zones on els preus del transport marítim augmenten. Aquestes àrees on els nolis d’exportació van incrementar són Orient Mitjà (+13,08%), Orient Llunyà (+8,40%) i la Mediterrània Oriental (+0,20%). Això es deu en gran manera al fet que, en un context local, després de la caiguda de trànsits durant els mesos de major intensitat de la pandèmia (març-abril-maig), els fluxos gestionats pel port de València han iniciat al juny la via de la recuperació. Així, la pressió d’una major demanda ha provocat l’alça dels nolis a causa de les restriccions d’espai (blank sailings) en la ruta Orient Llunyà que inclou, en molts casos, el pas per Orient Mitjà.

Pel que fa a la resta d’àrees, la que pateix un descens més acusat és Llatinoamèrica Atlàntica, amb un (-14,17%), seguida d’Àfrica Costa Oriental i els Estats Units, mentre que la resta de les àrees experimenten descensos de menor rellevància (per davall de l’1,5%). Si bé els preus baixos de bunkering poden ser un factor comú clau en totes, les peculiaritats i evolució dels nolis en cada àrea mostren divergències pel que fa al comportament en cadascuna.  En el cas dels Estats Units i del Canadà, des de gener fins a abril de 2020, els nolis han presentat sempre taxes de creixement superiors al 1,5%. Maig va ser el primer mes on van patir un fort descens, per a continuar al juny la mateixa senda i compensar les pujades dels mesos anteriors. En una situació similar es troba Llatinoamèrica Atlàntica, on fins a març va encadenar diversos mesos de pujades.

VCFI Mediterrània Occidental

Els nolis amb la Mediterrània Occidental, al juny, descendeixen un 1,56%, i el valor de l’índex se situa en 1.049,28, una dada que no confirma la tendència de maig, on va haver-hi un lleuger creixement. Si analitzem el comportament dels nolis en la primera meitat de l’any 2020, s’observa com amb l’entrada en vigor de la nova normativa IMO 2020 els nolis van créixer al gener un 11,57% però els tres mesos següents van encadenar descensos. Tendència que va tornar a trencar-se al maig amb una pujada del 3,28%, però que no s’ha confirmat al juny, on s’ha tornat a resultats negatius (-1,56%). En el balanç global, les pujades són més intenses que els descensos posteriors pel que l’índex s’ha situat sempre per damunt dels 1.000 punts, fet poc freqüent en aquest subíndex.

VCFI Lejano Oriente

Pel que respecta a l’Orient Llunyà, després d’experimentar un descens al maig, els nolis tornen a créixer al juny un 8,40%. D’aquesta manera, el subíndex regional del VCFI per a l’Orient Llunyà se situa en 1.871,90 punts, i arriba al màxim històric des de l’inici de la sèrie al gener de 2018. Si bé els nolis amb aquesta àrea han estat tradicionalment marcats per nivells baixos en els fluxos d’exportació, en els últims mesos s’han produït fortes pujades que han compensat mesos de baixada i, per tant, el creixement acumulat des de l’inici de la sèrie és d’un 87,19%. En la conjuntura actual, segons dades d’Alphaliner, la ruta Europa-Orient Llunyà s’ha reduït un 17,1% de capacitat a 1 de juny de 2020 comparat amb la mateixa data de l’any anterior. Aquesta disminució de la capacitat ha exercit pressió sobre els nolis davant un augment de la demanda.

.