- No obstant això, els recents atacs de Rússia -després de retirar-se de l’acord de la Mar Negra- als magatzems de cereal a Ucraïna tornaran a limitar les exportacions del graner d’Europa
- En el primer semestre de 2023, el gra procedent d’Ucraïna va superar les 296.000 tones, situant-se per damunt ja les dades totals de 2022
- En 2022, el primer any de la guerra, el gra ucraïnés que va arribar a València va ser de 241 mil tones, la xifra més baixa de l’últim lustre. El bloqueig dels ports ucraïnesos en la Mar Negra ha concentrat les importacions en uns mesos molt concrets
- Les importacions totals de cereals i les seues farines que van arribar a Valenciaport en 2022 van ser d’1.317.074 tones enfront d’1.066.434 en 2021, un 23,5% més
- D’estos, el 18,3% van procedir d’Ucraïna, mentre que en 2021 este percentatge va ser del 30,8%. En 2018, el 59% del cereal que va arribar al Port de València va tindre el seu origen a la regió ucraïnesa. En 2019, va ser el 52% i en 2020 (any Covid) va ser el 35,4%
- En els dos últims anys, Romania ha avançat al país ucraïnés en la importació de dacsa o blat al recinte valencià. El Brasil també ha augmentat en l’últim any el seu pes importador d’estos cereals
València, 24 d’agost de 2023.- La guerra d’Ucraïna generada per la invasió de Rússia va posar en escac a molts països en un tema crucial per a l’alimentació: els cereals. El ‘graner d’Europa’ era envaït i les seues exportacions de gra quedaven en una situació de standby. Segons el World Factbook, una publicació anual de l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units, Ucraïna és el primer país d’Europa en superfície de terra cultivable, en concret el 56,1% de la seua extensió. Una regió clau per a nodrir de cereal a Europa, però també a altres països fora de la Unió Europea amb gran dependència del gra ucraïnés.
Un informe de la Unió Europea (UE) assenyalava que “des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna al febrer de 2022, les exportacions ucraïneses de cereals han patit greus pertorbacions. Durant més de quatre mesos, els vaixells militars russos van bloquejar els ports ucraïnesos de la mar Negra”. Esta situació ha provocat una pujada en el preu d’esta matèria primera, que afecta múltiples països. També a Espanya es va notar esta alça del seu valor, si bé no va haver-hi problemes de desproveïment.
El Port de València és un dels destins on arriba el gra procedent del país bàltic per al consum al nostre país. La guerra va paralitzar gran part de les importacions, encara que les “finestres” al comerç marítim negociat per Nacions Unides, van pal·liar en part la caiguda del cereal ucraïnés que va arribar a les costes valencianes. En 2022, la xifra se situava en 241.000 tones, 87.000 menys que l’any anterior, i la xifra més baixa dels últims anys. En el primer trimestre d’enguany, ja són 163.000 tones, una xifra positiva a l’espera de com evoluciona la situació del conflicte per la invasió russa. Dacsa, blat, ordi i derivats del gira-sol són els cereals més afectats per la guerra d’Ucraïna. Una situació que ha fet que guanyen pes les importacions d’altres països com Romania, o en el cas de l’any passat, el Brasil.
El mateix informe de la UE indica que “el 22 de juliol de 2022, les Nacions Unides i Turquia van negociar un acord per a l’obertura d’un corredor humanitari marítim assegurança en la mar Negra. Des de llavors, uns 800 vaixells plens de cereals i altres aliments han eixit de tres ports ucraïnesos: Chornomorsk, Odessa i Yuzhny/Pivdennyi. Si bé desbloquejar la ruta d’exportació marítima ha contribuït a fer front a la crisi mundial de seguretat alimentària i a reduir els preus dels cereals, els retards en les exportacions continuen sent importants. Fins a març de 2023, s’han exportat, gràcies a la iniciativa sobre l’Exportació de Cereals per la Mar Negra, més de 23 milions de tones de cereals i altres aliments gràcies a la Iniciativa sobre l’Exportació de Cereals per la Mar Negra”. El flux de cereal originari del país ucraïnés depén dels pactes que arriben els diferents països i les amenaces de Rússia sobre els acords internacionals que donen eixida al cereal que part del graner d’Europa cap a tothom. De fet, en este primer semestre de 2023, el gra procedent d’Ucraïna que ha arribat al Port de València, ha superat les 296.000 tones, per damunt ja les dades de tot 2022. Una situació que després de la no renovació de Rússia de l’acord que permetia en enviament des dels ports ucraïnesos a través de la mar Negra i de l’atac a les infraestructures de cereals d’Ucraïna, torna a posar de debò risc el proveïment del graner d’Europa d’estos productes bàsics a la resta del món, especialment als països més necessitats.
El cereal que arriba al Port de València
En este marc, durant 2022 la importació de cereals procedent d’Ucraïna al Port de València va aconseguir les 241.000 tones que es van concentrar en els mesos de febrer (65 mil), març (83 mil), novembre (65 mil) i desembre (29 mil). En 2021, van arribar a les dàrsenes valenciana 328 tones de gra ucraïnés amb vaixells que van arribar en deu dels mesos de l’any. En el 2019, any precovid, les importacions van ascendir a 616 tones, també repartits en deu mesos, mentre que en 2018 van ser 850 mil tones. Este tipus de productes varia el seu import/export en funció de les collites que es produeixen als països i el seu emmagatzematge.
En termes percentuals, el 18,3% del total de cereals i les seues farines que van arribar al Port de València van procedir d’Ucraïna, mentre que en 2021 este percentatge va ser del 30,8%. En 2018, el 59% del cereal que va arribar al Port de València va tindre el seu origen a la regió ucraïnesa. En 2019, va ser el 52% i en 2020 (any Covid) va ser el 35,4%.
Si analitzem 2022, any de la invasió russa, en comparació amb 2021, les dades llancen una diferència entre el període anterior a la guerra d’un saldo positiu de 87.000 tones més que en 2022 de cereal ucraïnés. I si ho comparem amb un any precovid, les diferències encara són majors. En 2019, el cereal importat des de terres ucraïneses va ser de 375.000 tones més que en 2022 i en 2018 la diferència es va a més de 600.000 tones.
Països que prenen el relleu
Romania es disputa amb la regió ucraïnesa les importacions de gra. En els dos últims anys complet (2022 i 2021), l’arribada de cereal procedent del país dels Carpats orientals, principalment del port de Constança, va anar de 497.000 tones i 426.000 tones, respectivament. Situant-se en primer lloc per damunt d’Ucraïna que va liderar esta posició en 2018, 2019 i 2020. En este sentit, cal assenyalar que des de la guerra una part del gra ucraïnés ix del país per via terrestre o marítima a través del Danubi amb destinació Romania per a ser exportat des d’allí.
També és remarcable el posicionament en 2022 del Brasil com a tercer país que més gra, especialment dacsa, va importar pel Port de València, quan en anys anteriors les seues xifres eren poc significatives. Segons l’Empresa Nacional de Proveïment del Brasil (Conab), entre gener i setembre de 2022, el país sud-americà increment el seu volum d’exportacions de dacsa un 92,3%. Respecte als primers sis mesos de 2023, Ucraïna torna a encapçalar el rànquing amb 296.000 tones, concentrades en els mesos de gener (84 mil tones), març (79 mil tones), maig (100 mil tones) i juny (33 mil tones). En total, entre gener i juny de 2023, les importacions de cereals i les seues farines al Port de València han sigut de 683.000 tones, per la qual cosa el gra d’Ucraïna representa el 30% del total. En segon lloc, si situa Romania amb 202.000 tones.
Ports ucraïnesos
Si mirem els principals ports ucraïnesos, en 2022 el 74% de les importacions van arribar des de Chornomorsk, el 23% de Yuzhny, el 2% de Nikolaev i l’1% d’Odessa. En 2021, el 43% van arribar de Nikolaev, el 38% de Yuzhny, el 13% de Chornomorsk; el 2,5% de Maripol; el 2% d’Odessa; l’1% de Jersón; i el 0,5% de Port d’ Izmail al Danubi. En 2019, el 36% de les importacions van eixir del recinte de Chornomorsk; el 21% Yuznhy; el 20% de Nikolaev; el 19% d’Odessa; i el 4% restant dels ports de Maripol, Izmail i Reni. En el primer semestre de 2023, 2 de cada 3 tones prové del port de Yuznhy al nord de la regió d’Odessa, mentre que el 17% arriba a Chornomorsk en el sud d’Odessa, i el mateix percentatge des del propi port de l’emblemàtica ciutat ucraïnesa que és Patrimoni de la Humanitat.