Ha sigut l’únic port d’Espanya construït amb capital privat i destinat al servei públic de vaixells, mercaderies i passatgers
En 1892, després de l’execució de les obres del recinte i la línia de ferrocarril Gandia-Alcoi, el Port, de la companyia britànica ‘The Alcoi-Gandia Railway & Habour Company Limited’ va obrir les seues portes
El port de Gandia va ser un precursor, convertint-se en un dels primers ports d’Espanya a disposar d’un transport intermodal de mercaderies, en connectar en el mateix moll el transport marítim amb el ferroviari
Fernando Gimeno, exresponsable de gestió de serveis portuaris del Port de Gandia i autor del llibre ‘Història del Port de Gandia’, ha explicat els orígens d’un recinte centenari
València, 24 d’octubre de 2022.- En 1892 el Port de Gandia va rebre l’autorització per a l’obertura del recinte al servei del públic. 130 anys ha complit aquest recinte portuari, un cas únic a Espanya i possiblement en el món, ja que va ser construït amb capital privat i destinat al servei públic de vaixells, mercaderies i passatgers. Un projecte impulsat pel caràcter emprenedor de la gent de La Safor i que va servir per a fomentar l’exportació d’hortalisses i taronges que es produïen a la comarca i l’impuls de la línia ferroviària que unia Gandia amb Alcoi i servia per a desenvolupar l’economia de les comarques de l’interior i donar a les mercaderies una eixida per mar, unint el ferrocarril amb el port.
Una història que Fernando Gimeno, actual cap de Seguretat Indústria de l’Autoritat Portuària de València (APV) i ex responsable de gestió de serveis portuaris del Port de Gandia, autor del llibre “Història del Port de Gandia”, ha explicat aquest cap de setmana amb motiu de la jornada sobre el 130 Aniversari del Port de Gandia que ha comptat amb la presència de l’alcalde de la localitat, José Manuel Prieto, i el president de la Junta de Districte Grau-Venècia-Rafalcaid, Miguel Angel Picornell.
Durant la seua intervenció, Gimeno ha explicat que el punt de partida és la Llei de Ports de 1880 que permet autoritzar particulars o empreses la construcció d’un port en paratges de les costes on no hi haja treballs ni projectes d’uns altres. Fins llavors els ports només podien ser construïts per l’Estat, per les Diputacions o pels Ajuntaments. A la platja de Gandia s’efectuaven des de temps passats l’embarcament i desembarcament de mercaderies: s’estima que al voltant de 1883 suposaven unes 30.000 tones.
En 1883, encarregat pel llavors alcalde de Gandia, José Rausell Rivas i el seu amic i líder del partit liberal a la ciutat, Sinibaldo Gutiérrez Más, a l’enginyer Rafael Yagüe Buil Más es redacta el projecte original del port. Un recinte necessari motivat per la gran producció d’hortalisses i taronges a Gandia que per a exportar-les havien de portar-les a València el que suposava durant el trasllat una deterioració de la mercaderia, mentre que la part que s’embarca a la platja (30.000 tones), es realitzaven en condicions penoses i d’alt cost econòmic. Amb la construcció del port, les operacions serien més segures, abaratint-se els costos, i incrementat el tràfic tant d’exportació de productes agrícoles (incloent zones de Xátiva, Alzira, etc.) com d’importació (abonaments i fusta). El pressupost d’execució de les obres és d’1.083.369,33 pessetes i el de conservació i explotació anual de 29.000 pessetes.
A aquesta necessitat se suma per a afegir major utilitat del recinte la construcció del ferrocarril Gandia-Alcoi a càrrec de la companyia britànica ‘The Alcoi-Gandia Railway & Habour Company Limited’, els objectius de la qual eren importar el carbó que necessitaven les indústries tèxtils alcoianes, i per un altra, exportar els productes de les comarques de La Safor, L’Alcoiá i El Comtat, als mercats ultramarins. Un tren que unia a través de 53 quilòmetres totes dues localitats. De fet, la companyia britànica adquiriria els drets de construcció de l’enclavament costaner.
“El port de Gandia va ser un precursor, convertint-se en un dels primers ports d’Espanya a disposar d’un verdader transport intermodal de mercaderies, en connectar en el mateix moll el transport marítim amb el ferroviari”, explica Fernando Gimeno.
Al llarg de la seua ponència, el responsable de l’APV ha relatat la ubicació del punt triat per a la construcció o el seu paper en diferents períodes com la guerra civil. “Durant la guerra el port, que va ser bombardejat en diverses ocasions, s’utilitza per a l’intercanvi de presoners de guerra italians i britànics. A més, les divises aconseguides amb les exportacions de taronges a través del port van ser fonamentals per a la compra d’armes per part del Govern Republicà”, assenyala.
Port estatal. L’estat adquireix el ‘xicotet Gibraltar’
Després de la guerra, el recinte va passar per la seua etapa més fosca i precària, en estar la companyia sense recursos econòmics que permeteren reparar els danys que el port presentava. Tant era així, que els dragatges els havien de pagar els exportadors per a permetre que els vaixells atracaren i es pogueren embarcar les taronges. A la vista de la penosa situació, l’Ajuntament de Gandia reclamava a l’Estat que declarara el port de Gandia d’interés nacional, «perquè no es podia consentir l’existència d’aqueix xicotet Gibraltar». Finalment, el port passa a poder de l’Estat en 1947, després d’haver-lo adquirit aquest a la companyia britànica per 4.125.000 pessetes
La importància de la taronja i l’obertura a altres mercaderies
El recinte gandiense ha sigut des dels seus inicis una referència per a l’exportació de les taronges valencianes. Ja en 1958 s’exporten taronges en totes les seues varietats i formats de presentació (caixes, safates, etc.) a 13 països: Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Holanda, Gran Bretanya, Anglaterra, Irlanda, Itàlia, Noruega, Polònia, Suècia, i Rússia, a través del Port de Odessa. Aquesta tònica d’exportació de taronges es mantindria i incrementaria durant els pròxims deu anys. Entre els Ports de destinació de la taronja es trobaven: Aarhus, Anvers, Bremen, Copenhaguen, Dover, Dublín, Estocolm, Gènova, Gdynia, Göteborg, Hamburg, Helsinborg, Hèlsinki, Hull, Liverpool, Londres, Malmoe, Marsella, Newcastle, Norkoping, Odessa, Oslo, Port Vendres, Rijeka, Rostock, Rotterdam, Sette.
En les dècades de 1960-1970 es realitza una ampliació de 410 metres del moll de la zona nord i es comencen a diversificar les mercaderies, gràcies a la iniciativa privada d’empreses com Navarro i Boronad que va permetre el trànsit d’altres productes, especialment el paper i la fusta, quan la massiva irrupció del camió es va imposar per a la distribució de la fruita i la verdura cap als països d’Europa.
Relacions port-ciutat
Des de desembre de 1985, moment en què el port de Gandia va quedar integrat en l’àmbit de gestió del llavors Port Autònom de València (hui Autoritat Portuària de València), va començar una constatada interacció port-ciutat, la qual es va ser incrementat gradual i contínuament mitjançant convenis i acords entre l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària, cedint-se i habilitant-se a aqueixos efectes zones i espais per a gaudi i benefici de la ciutadania com el Moll dels Borgia.
Dins d’aqueixa fluida relació, hi ha ara que afegir altres projectes de col·laboració a executar en breu termini, com ho són els corresponents als nous usos dels Embulls Fruiters i l’entorn de l’Església de Sant Nicolás, que permetran revitalitzar i dinamitzar el Grau i Platja de Gandia, millorant tant l’oferta turística, cultural i d’oci de la ciutat.