València, 15 de maig de 2019.- Les instal·lacions de l’Autoritat Portuària de València (APV) es van convertir el dimarts 14 de maig en l’escenari d’un simulacre d’atemptat terrorista, organitzat per l’Armada Espanyola, i en el qual van cooperar forces de seguretat, com la Policia Nacional, Local, Portuària i la Guàrdia Civil. Vam estar al costat dels protagonistes: dels GEOs, dels infants de Marina i ens acostem tot el que vam poder als TEDAX. El simulacre va servir per a constatar el necessària que és la col·laboració dels diferents cossos de seguretat, l’arriscat de les operacions que es poden plantejar i la comprensió ciutadana que cal incorporar quan els nostres policies i Guàrdies Civils, ens diuen “no passar”. Si ho fan és perquè una cosa molt seriosa es porten entre mans.
És un dia assolellat a València i en la zona on s’espera realitzar l’ampliació del Port. Estem en el Moll de Creuers 1, on va atracar el famós Aquarius. Hui ocupa el seu lloc un Buc d’Acció Marítima (BAM), pertanyent a l’Armada Espanyola. Està on també atraquen els grans creuers. Els molls del port de València estan preparats per a acollir qualsevol tipus d’embarcació, siga com siga la seua grandària; la seua eslora.
Hui – déiem – està el Tornado. És el nom de la navili militar de l’Armada Espanyola. Té unes dimensions intermèdies: 94 metres d’eslora, 14,3 metres de mànega. Tornado està preparat per a acollir una unitat aèria; en aquest cas, un helicòpter. I la màxima velocitat que pot arribar a aconseguir és de 22 nusos, una característica que no comprovarem fins que ens endinsem en les aigües valencianes.
Un portaló de més de 10 metres longitud diferencia estar en terra amb el buc espanyol. Diverses persones civils – periodistes – pugem al navili i diverses persones de la tripulació, la majoria d’ells uniformats amb un vestit jaqueta i pantalons blaus foscos, no dubten a acostar-se a presentar-se i saludar als nous viatgers. Fernando Gamboa, un jove andalús de 23 anys, realitza les seues pràctiques en este buc. Gamboa ha estudiat Enginyeria Mecànica a l’Escola Naval, situada a Vigo; alhora que realitzava els estudis militars.
En pocs minuts, ens trobem parlant amistosament amb Javier Chocano, primer comandant i a continuació amb José María Moreno, el segon de bord, que s’encarrega d’explicar els coneixements mínims per a desembolicar-nos pel vaixell el temps que estarem i de presentar-nos a l’alferes Antonio González-Llanos, qui ens acompanyarà tot el temps.
Només falten deu minuts per a salpar mar endins i González-Llanos ens convida a endinsar-nos pel qual és la seua llar des de fa un mes. Alhora, sona per tots els altaveus del buc, una veu que indica l’arrencada del motor, i en pocs minuts, els més inusuals, notem el balanceig del buc, a pesar que la mar està calmada. L’altaveu ens acompanyarà durant la travessia, indicant-nos senyals, moments o instruccions especials o per les quals cal mantindre’s alerta.
Els tripulants visitants, abillats amb un jupetí groc, es desemboliquen principalment entre la coberta i la zona preparada per a ells. És llavors quan dóna començament el simulacre.
De sobte, un helicòpter es posa en el nostre buc per a recollir als infants de la marina, encarregats de realitzar la maniobra d’abordatge de l’embarcació sospitosa. Els infants es despengen des de l’helicòpter a diversos metres d’altura a través de cordes. Es tracta d’una maniobra molt perillosa perquè transporten una motxilla pesada. Després de l’abordatge, el cos dels GEOs de la policia nacional s’acosta en llanxes fins a l’embarcació sospitosa per a col·laborar amb l’Armada Espanyola.
L’helicòpter es mou com una libèl·lula de la qual van caient soldades, a dues o tres per minut. Les llanxes pneumàtiques es mous com a peixos sobre l’aigua. L’operatiu funciona. Els possibles terroristes han quedat immobilitzats, i ràpidament són traslladats a terra. Però als pocs minuts salta una altra alarma. En terra s’alerta de la presència d’una furgoneta sospitosa en el pàrquing d’espera dels viatgers que viatgen fins a la ciutat algeriana de Mostagánem.
Els caps de la policia observen l’operatiu des de la terrassa de l’Autoritat Portuària. Sobre el terreny estan els TEDAX. Ni poden ni deuen contactar amb ells. Els especialistes saben el que han de fer. Observen la furgoneta, teledirigen fins ella un robot replet de càmeres, garfis, pinces i sensors. La cosa fa mala olor. S’acosta un especialista dels TEDAX amb un vestit/equip que pes més de 60 quilos (material que ajudarà a suportar una possible explosió).
El TEDAX entén perquè el robot no podia obrir la furgoneta. Estava fortament tancada, així que no hi ha més remei que fer explotar el pany. Col·loca una càrrega explosiva; es retira lentament cap endarrere, es desallotja la zona, creix la tensió; els observadors saben que la furgoneta pot esclatar. No se sap si oculta una càrrega de centenars de quilos de Goma 2 o de TNT, o de qualsevol altre perillosa substància …
, passen els minuts. Tots en els seus llocs,
“boooommmm”… la furgoneta s’obri.
En el seu interior hi havia matalassos.
Era un simulacre.
Però tot es va fer pensant en el pitjor. Com han de fer-se els simulacres.
Tot va eixir bé.