En 1233 Jaume I inicia la conquesta de les terres valencianes, quedant conformat el Regne de València durant les següents dècades. Des d’aqueix moment, va formar part del programa d’expansió política de la Corona d’Aragó al Mediterrani. València, la capital del Regne, es va beneficiar de la seua resistència i estabilitat econòmica davant les crisis que van relegar a un segon plànol a Barcelona i Mallorca durant el segle XIV.
Entorn de 1400, València va iniciar un creixement econòmic i comercial imparable gràcies a la situació estratègica del seu port, la seua fèrtil horta, unes artesanies d’excel·lent qualitat i una àrea d’influència territorial que produïa excedents agropecuaris orientats a l’exportació.
El port del Grau de València es va convertir en una escala ineludible en les rutes del Mediterrani i les seues connexions amb l’Europa atlàntica. La ciutat va ser destí de la població de l’interior, d’empresaris, comerciants i artesans estrangers, fins a arribar a ser la més cosmopolita i amb major població de la Corona d’Aragó. Durant el segle XV, la prosperitat del comerç marítim va transformar la ciutat. La concentració de riquesa en el gran mercat del Mediterrani que va ser València i la seua projecció en les arts i la literatura, la van convertir en un dels grans centres culturals del Mediterrani. Un segle d’extraordinària prosperitat comercial i esplendor cultural, que ha passat a la història com el Segle d’Or valencià.