Esta ferramenta és clau perquè les navilieres puguen millorar la seua competitivitat.
L’estudi permet conéixer el temps operatiu i el temps ociós dels vaixells en els recintes de l’APV.
Esta ferramenta s’uneix als nombrosos indicadors posats en marxa per l’APV per a aportar al sector portuari informació sobre la seua activitat com el VCFI, l’índex de connectivitat, l’estudi d’impacte econòmic o l’estudi d’impacte social, entre altres.
L’Autoritat Portuària de València (APV) ha presentat este matí la seua nova ferramenta de seguiment “Temps d’Escala” en Valenciaport. L’acte ha comptat amb la presència d’Aurelio Martínez, president de l’APV; Néstor Martínez, director d’explotació; i Juan Manuel Díez, cap de planificació i control. Esta ferramenta, única en el món, està dirigida fonamentalment als armadors i navilieres i aporta informació sobre el temps d’estada en el port, tant en temps operatiu com ociós, així com el grau de satisfacció existent en els diferents serveis portuaris oferits.
Segons ha explicat Aurelio Martínez, “no existeix consens internacional en la forma en la qual han de mesurar-se el servei portuari, ni els ports estan disposats a facilitar aqueixa informació. I esta absència d’informació porta al sector a la impossibilitat d’optimitzar la seua operativa i, per tant, a un increment dels costos. Per això, la ferramenta Temps d’Escala que hui estem presentant és única en el món i és una mostra més de l’aposta de Valenciaport per la transparència”.
“El nivell d’eficiència dels ports -ha continuat el president de l’APV- s’ha de mesurar pels temps d’escala. Es tracta d’un indicador clau per a articular els temps de rotació dels vaixells i, per tant, afecta a la programació de les navilieres. Però, a més, influeix directament tant en els costos directes, les taxes, com en els indirectes i és vital en els processos de descarbonització dels ports. Per això, és necessari conéixer tant els temps operatius i els temps ociosos dels vaixells en els nostres recintes. Segons un estudi elaborat per la Fundació Valenciaport, per a un vaixell de 14.000 TEUs que escala en el port de València, la seua inactivitat dins del recinte li suposa un cost de 106,68 $ per minut”.
Segons ha explicat Aurelio Martínez “existeix un enorme potencial per a reduir els temps ociosos en els ports. Per part nostra, els estalvis es poden produir fonamentalment en les terminals i, per això, volem avançar en l’estudi segmentant el temps en les terminals per a incrementar l’eficiència de l’anàlisi. Seria fonamental disposar de treballs similars en altres ports per a poder establir comparacions creïbles i trobar punts de millora”.
Metodologia
L’eina Temps d’Escala s’ha realitzat sobre la base de la informació sobre les escales recollida pel servei de Coordinació i Control de Trànsit Marítim per a cadascuna de les 6.091 escales esdevingudes en Valenciaport entre agost de 2018 i juliol de 2019. Per a cadascuna de les escales s’han mesurat el temps consumit en 12 variables: entrada en aigües portuàries, fondeig, resposta del pràctic a l’entrada, pràctic en l’entrada del vaixell, atracada, inici d’operació, temps d’operació, fi d’operació, resposta pràctic eixida, pràctic en vaixell eixida, escala i eixida d’aigües portuàries.
Així mateix, s’han dividit les escales en funció de la tipologia dels vaixells que han atracat en Valenciaport: càrrega general, creuer, vaixells de càrrega a granel, roro mercaderia, roro pax, tancs, portacontenidors i uns altres. Al seu torn, en el cas dels portacontenidors s’han establit diferents tipologies en funció de la seua grandària: small feeder (fins a 999 TEU), regional feeder (entre 1.000 i 1.999 TEU), feedermax (entre 2.000 i 2.999 TEU), subpanamax (entre 3.000 i 3.999 TEU), panamax (entre 4.000 i 5.446 TEU), postpanamax (entre 5.447 i 9.999 TEU), VLCS (entre 10.000 i 14.999 TEU) i ULCS (entre 15.000 i 20.000 TEU).
L’estudi conclou que la mitjana de temps d’un portacontenidor sense fondeig en Valenciaport és de 28 hores i 29 minuts, dels quals 22 hores i 2 minuts és temps operatiu. Si el vaixell necessita fondejar, el temps d’escala en Valenciaport s’eleva fins a les 50 hores i 45 minuts, dels quals 21 hores i 53 minuts és temps operatiu i més de 23 hores es dediquen al fondeig. Pel que respecta als portacontenidors de major grandària, els ULCS, la mitjana d’estada en Valenciaport és de 43 hores i 56 minuts, dels quals 38 hores i 41 minuts és temps operatiu.
Del total de les escales de vaixells portacontenidors, un 19% han necessitat fons. D’ells, el 77% correspon a feeders i el major número a regional feeder. A més, la ferramenta conclou que la mitjana de duració de la maniobra d’entrada per a portacontenidors és de 50 minuts i la d’eixida de 35 minuts. La relació entre temps d’operació i temps d’atracada és de 84% de mitjana (xifra que s’eleva fins al 94% en el cas dels ULCS) i entre temps d’operació i temps d’escala de 62% (86% en ULCS).
Altres indicadors
La ferramenta Temps d’Escala s’uneix als nombrosos indicadors posats en marxa per l’Autoritat Portuària de València per a aportar al sector portuari informació contrastada sobre la seua activitat. En este sentit, s’han posat en marxa indicadors dirigits als importadors i exportadors, entre els quals destaca el VCFI i l’índex de connectivitat. En concret, el VCFI, de caràcter mensual permet als exportadors del hinterland de Valenciaport conéixer l’evolució dels costs de la càrrega que han de pagar pels seus enviaments a l’exterior. Quant a l’índex de connectivitat, de publicació semestral, resulta clau perquè els exportadors puguen conéixer quines són les destinacions directes i els enllaços del port de València amb les principals destinacions del món. Així mateix, l’APV també elabora regularment l’indicador de qualitat i seguretat en el servei.
Igualment, Valenciaport disposa d’indicadors per a mostrar els seus avantatges competitius entre els quals destaquen: la “diversion line”, el pes econòmic de cada hinterland mesurat per una distància standard de 350 km, l’evolució de la petjada de carboni, l’impacte econòmic del port a la Comunitat Valenciana i l’impacte social en l’ocupació generada a l’entorn del port.