ENTORN ECONÒMIC GLOBAL- Segond trimestre 2020

 

 

 

Dr. Vicente J. Pallardó

Analista de coyuntura económica. Investigador Senior Instituto Economía Internacional (IEI).

Les conseqüències del COVID-19 continuen determinant la situació econòmica internacional. Després de generar un primer semestre de 2020 que quedarà en els registres com el més negatiu mai sofert en termes de creixement econòmic (en temps de pau), particularment com a resultat de l’impacte als països desenvolupats, ara són tres els aspectes que conciten l’atenció: el ritme d’una recuperació econòmica que comença a percebre’s; la possible extensió de la gravetat de la crisi a regions menys afectades en aquest primer semestre de l’any; i les repercussions de caràcter més estructural que constituiran, en realitat, el principal llegat econòmic de la pandèmia. Tot això, certament, sota la incertesa de desconéixer en quina mesura, si n’hi ha cap, el virus SARS-CoV-2 tornarà a causar, en una potencial onada futura, la devastació personal i econòmica que ha provocat en els últims mesos.

En la primera secció d’aquest Informe Trimestral, Clima Econòmic i Tendències, sintetitzarem la situació a la conclusió del primer semestre de 2020, provocada per l’impacte del coronavirus i la resposta d’actors privats i, especialment, públics, a aquest virus. En el Decàleg de situació revisarem els elements més importants que defineixen l’estat de l’economia mundial en aquests moments, amb especial atenció a les mesures monetàries i fiscals expansives acumulades en els últims mesos, així com a la reversió que, a partir de maig, comença a percebre’s en les tendències negatives en diversos àmbits (no tots) de l’economia global. Finalment, en la nostra secció Al microscopi ens endinsarem en un d’aquestos llegats estructurals de la pandèmia que condicionaran els pròxims (potser nombrosos) anys: com abordar el endeutament públic desmesurat que, ja des d’un nivell excessiu abans de l’esclat de la crisi, s’ha elevat en una magnitud sense precedents com a resposta a aquesta pandèmia. Oferirem les dades, analitzarem de què depén la sostenibilitat d’aquestes posicions fiscals, apuntarem com s’han corregit històricament excessos similars, i intentarem respondre a les raons per les quals, enfront d’un volum de deute públic acumulat extremadament alt, la major part dels economistes, polítics i operadors en els mercats financers semblen estar bastant menys preocupats que en períodes anteriors, quan aquest deute ni s’acostava al nivell en el qual se situarà al començament de la tercera dècada del segle XXI.