ENTORN ECONÒMIC GLOBAL- Tercer trimestre 2020

 

 

 

Dr. Vicente J. Pallardó

Analista de coyuntura económica. Investigador Senior Instituto Economía Internacional (IEI).

El tercer trimestre de 2020 s’anticipava com l’inici d’una recuperació vigorosa per a l’economia mundial, potser no exempta de clots, respecte al major enfonsament econòmic registrat en temps de pau, resultat de la pandèmia provocada per la COVID-19 i de les mesures de tota índole adoptades per a contindre-la. I, encara que durant el mes de juliol i d’agost el ritme de recuperació va superar, fins i tot, les expectatives, la segona onada del coronavirus, descontrolada en no pocs països, ha refredat considerablement les dades i, més encara, les expectatives dels agents econòmics, a més d’alimentar la polèmica, vigent ja des dels orígens de la pandèmia, sobre la millor estratègia per a minimitzar-ne els costos humans, socials i econòmics.

Aquest Informe Trimestral s’obri amb el nostre habitual quadre general de síntesi de situació, Clima Econòmic i Tendències, en el qual constatarem el tenor del moment i les perspectives de l’economia mundial.  Seguidament, el nostre Decàleg de situació s’obri amb una presentació gràfica de la comparació, per a les economies mundials principals, dels costos econòmics i humans de la pandèmia, apuntant també a les restriccions establides a ciutadans i a activitats diverses en resposta a aquesta. Per desgràcia, Espanya no apareix en una posició precisament favorable en aquesta comparativa. Prosseguirem amb les reflexions sobre aspectes essencials de l’evolució econòmica dels últims mesos, des dels canvis en les polítiques macroeconòmiques (incloent-hi la nova estructura aprovada per la Reserva Federal dels Estats Units per a la política monetària) als moviments més rellevants en els mercats de matèries primeres o de divises, entre aquests, la (preocupant?) apreciació de l’euro. No oblidarem els debats sobre la continuació de les ajudes excepcionals a empreses i treballadors articulades en resposta al coronavirus, o la súplica del Fons Monetari Internacional als Governs en pro d’un increment substancial de la inversió pública. I dedicarem un breu pensament als “resultats econòmics de Trump”, en vespres d’unes eleccions presidencials que poden marcar el futur econòmic global.

Finalment, en la nostra secció Al microscopi aprofitarem la dimissió, per motius de salut, del primer ministre japonés, Shinzo Abe, per a valorar fins a quin punt ha resultat o no reeixida la seua famosa Abenomics, i les tres fletxes (monetària, fiscal, reformes estructurals) que havien de transformar l’estancada economia japonesa. A més, tancarem amb una anotació sobre si l’experiència nipona serveix d’avançament al futur de l’economia de l’Eurozona. El quadre final d’aquesta secció mostrarà que les similituds són, com a poc, inquietants.