La Cambra de Comerç de València i la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana, CEV aborden en els seus respectius òrgans de direcció les prioritats valencianes en matèria d’infraestructures.

 Els empresaris valencians han insistit una vegada més en el caràcter prioritari que tenen per a la Comunitat Valenciana les inversions en infraestructures. Ho han ratificat en l’última reunió del ple de la Cambra de Comerç de València i en l’últim comitè executiu de la Confederació Empresarial, CEV. Les prioritats són molt concretes: la connexió de València amb els corredors que uneixen la capital valenciana amb Saragossa i Bilbao, i  amb Madrid i Lisboa; la ZAL del port de València; l’accés nord al Port de València i la terminal de creuers; així com l’ampliació de la V-30 i del by-pass de València.

En la seua reunió celebrada dimarts passat, el Ple de Càmera València, presidit per José Vicente Morata, va aprovar l’informe de la Ponència elaborat per la Càmera per a respondre a la invitació de la Consellería d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de participar en l’elaboració de el “Programa Estratègic per a la Millora de la Mobilitat Infraestructures i el Transport de la Comunitat Valenciana (UNEIX)”.

Per a la Cambra de Comerç, -segons va informar aquesta institució empresarial en nota de premsa- les prioritats en carreteres se centren en l’ampliació del by-pass, accés nord del Port, ampliació de la V-30 i manteniment de carreteres. Quant al ferrocarril, la prioritat és l’execució del Corredor Mediterrani, el Corredor Cantàbric Mediterrani, la terminal multimodal Font de Sant Luis i la línia de rodalies fins a Alacant per la Costa.

Respecte a les infraestructures portuàries, el document destaca l’Ampliació Nord Port de València i Port Sagunt, la millora d’accessos, viaris i ferris i l’ampliació del dic creuers Port de València i connexió amb la ciutat. Quant a l’aeroport, la prioritat és l’ampliació de les pistes d’aterratge.

En logística, la ponència defineix com a prioritats el desbloquege de la ZAL del Port de València i la nova ZAL a menys de 15 Km, la millora dels accessos a polígons i les àrees de descans per a transport per carretera. L’informe assenyala com a objectius en mobilitat sostenible la creació de centres de consolidació de càrrega en la perifèria, una major oferta d’aparcament públic/privat, la creació d’aparcaments dissuasoris i la millora dels serveis públics.

Finalment, se citen com a imprescindibles les actuacions de millora en les zones de càrrega i descàrrega, la utilització de les noves tecnologies i la millora de l’ample de calçada. A més, les noves tecnologies requereixen d’estacions de cinquena generació i de fibra òptica en tot el territori.

Les prioritats irrenunciables de la CEV

Per la seua banda, el Comitè Executiu de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) després de la seua reunió celebrada dimecres passat també va remetre un comunicat.

“El President de la CEV, Salvador Navarro, -segons explicava la patronal valenciana en la seua respectiva nota de premsa- ha recordat l’aposta de l’organització pel Corredor Cantàbric Mediterrani que en els últims mesos ha propiciat aliances amb les organitzacions empresarials d’altres autonomies interessades com són País Basc, La Rioja, Navarra i Aragó.  En opinió del President de la CEV es tracta d’una infraestructura irrenunciable per a la Comunitat  Valenciana, les seues empreses i els seus ports, també per als potencials inversors i, en definitiva, per a la competitivitat del territori i la seua millora social.

El Corredor Cantàbric Mediterrani és una infraestructura de “interès general”, ha assegurat Navarro. No en va les sis comunitats autònomes interessades sumen un PIB de 239.700 milions d’euros, 22,2% del PIB nacional, i acullen a 9,99 milions d’habitants”, explicava la CEV en el seu comunicat.

 

Peu de foto: Recreació Connexió del corredor verd amb l’Àrea de Reserva Patrimonial de la ZAL. Estudi de Millora Paisatgística de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València – 2017 – EMAC_Espacio Mediterrani d’Arquitectura Contemporània