Valenciaport va continuar gestionant trànsits a l’abril, per damunt dels 420.000 contenidors: el mes més dur de la crisi del COVID-19.
Els contenidors plens carregats en els ports de València (els d’exportació) cauen només un 0,58% durant els 4 primers mesos de l’any i els descarregats (importació) un 2,53%; malgrat un descens anotat l’abril passat en el còmput mensual de contenidors superior al 10%.
els Estats Units s’enforteix com a primer soci comercial de Valenciaport en trànsit de contenidors amb un augment del 5% enfront de la Xina, que registra un descens del 8%.
L’Autoritat Portuària de València confia en una ràpida recuperació de trànsits tan prompte com es reinicie l’activitat en les empreses i en els centres de producció
València 18 de maig de 2020- Valenciaport ha gestionat durant els quatre primers mesos de l’any 1.725.000 contenidors i un volum global de mercaderies superior als 25 milions de tones. Es tracta de magnituds rellevants, si bé reflecteixen unes disminucions del 4,83% respecte als contenidors i del 5,86% respecte a les tones que van entrar i van eixir pels ports de l’Autoritat Portuària de València durant el primer quadrimestre de 2019.
Les xifres són reflex de l’ajust de l’activitat empresarial i comercial que està generant en l’economia espanyola la crisi sanitària del COVID-19; encara que els primers 4 mesos de l’any mostren que els contenidors plens carregats en els ports de València (els d’exportació) solament van caure un 0,58%; els descarregats (els d’importació), un 2,53% i els de trànsit (transbord), un 0,80%.
Es tracta d’un quadrimestre en el qual ja s’incorporen les dades del mes d’abril; un mes afectat plenament per la paralització de l’activitat empresarial amb aturada que explica que malgrat haver-se gestionat quasi 423.000 contenidors, es tracta d’un 10,94% menys que els 477.000 manipulats el mateix mes de l’any anterior; un abril de 2019 – cal ressaltar-lo – que va marcar xifres rècord en l’historial del Port de València.
En qualsevol cas, Valenciaport, com a primer i última baula de la cadena logística de quasi el 60% de l’import/export de l’economia espanyola va reflectir que durant el mes d’abril passat els contenidors d’exportació van ser un 18,40% menys que els d’abril de 2019, els d’importació un 9,91% menys i els de trànsit un 3,09% menys. La gestió de buits va anotar una caiguda del 22,80%.
Confiança en la recuperació
Esta caiguda respon a la contracció de l’economia espanyola i a la qual de manera paral·lela estan registrant – pels mateixos motius de la pandèmia – els països amb els quals els ports valencians mantenen relacions comercials. El mes de maig, s’estima, continuarà en la mateixa senda; si bé resulta difícil endevinar quin serà el ritme d’un descens que s’estima previsible, atés que durant bona part de l’actual mes de maig l’activitat industrial i empresarial ha estat paralitzada, excepte – bàsicament – quant a serveis essencials i a la logística.
En l’Autoritat Portuària de València es treballa ja amb el convenciment que l’activitat econòmica i la logística portuària es recuperarà, tan prompte com es reactive la producció a les fàbriques i en els nodes de distribució.
Passatgers i ro-ro
El tancament de l’activitat creuerística i el confinament de persones va tindre major incidència en el trànsit de passatgers: a l’abril solament va haver-hi trànsits amb les illes per a 11.703 persones (un 78,64% menys) i els creueristes van passar de les 61.642 que van visitar València i província a l’abril de l’any passat al zero; com en tots els ports de països on es va dictar el tancament de l’activitat creuerística. En el seu conjunt, la caiguda de creueristes/passatgers de línia regular va ser el mes passat del 89,95%; en passar de les 116.444 persones d’abril de 2019 a les 11.703 del mes passat.
En trànsit ro-ro el descens anotat a l’abril va ser del 75% (de les 60.000 unitats gestionades a l’abril’19 a les quasi 15.000 d’abril’20).
Substitució de mercaderies
En el detall de la tipologia de les mercaderies gestionades per contenidor – especialitat del Port de València – s’observa que la crisi sanitària i econòmica està propiciant un efecte substitució de productes, en funció de les necessitats i de l’activitat econòmica espanyola. Aquesta circumstància explica, per exemple, que el *import/*export de mineral de ferro i altres productes siderúrgics estiguen caient en el que portem d’any més d’un 30%, que els asfalts caiguen un 28% i que el ciment i el clínquer el facen en un – 43%.
En canvi, la importació de fruites i llegums està augmentant un 35%, la de vins, alcohols i derivats un 95%, la d’olis i greixos un 43% i la d’altres productes alimentosos un 87%. I el mateix succeeix amb les exportacions: les vendes a l’exterior de conserves creixen des de primers d’any un 23%, els peixos i congelats un 20% i el pinso i els farratges un quasi un 7%.
Els ports han mostrat ser, una vegada més, baules crítiques de la cadena logística per als productes essencials.
Trànsits per àrees geogràfiques i països
Per àrees geogràfiques, del 1,73 milions de contenidors gestionats per Valenciaport durant el primer quadrimestre d’enguany, l’Orient LLunyà, el Mediterrani/Mar Negre i l’Àfrica Occidental, continuen encapçalant un rànquing del les zones origen/destine de les mercaderies que entren o ixen des de València. No obstant això, en els tres casos s’han anotat caigudes de trànsits del 8,76%; del 4,25% i de l’11%, respectivament.
En canvi, altres regions mundials com Atlàntic Nord (el Canadà/Estats Units), Pacífic i Països Bàltics van registrar increments que oscil·len entre el 8 i el 33%.
En el rànquing per països, i en relació a contenidors plens (import/export), els Estats Units es manté per damunt de la Xina com a primer soci comercial de Valenciaport amb 177.385 contenidors gestionats, enfront dels 158.860 de l’ocupant de la segona plaça. Li segueix el tercera posició Turquia, amb 104.374; Algèria amb 78.771; altres ports espanyols amb 73.503; l’Índia amb 60.825; el Brasil 51.088 i el Canadà 48.273.
Durant estos quatre primers mesos de l’any, els trànsits des de València amb els Estats Units han crescut un 5%, amb la Xina han caigut un 8% i amb Turquia han descendit un 13%.
Són significatius els registres que presenten els trànsits amb Itàlia (+8%), Regne Unit (+51%) i Xile (+33%).