- L’Indicador, que mesura la tendència i evolució de costos del transport de contenidors per mar des del Port de València, va mostrar en 2022 dues etapes diferenciades
- En el primer semestre de l’any es va mantindre un creixement comptant en el VCFI, i a partir de setembre una caiguda apressant. L’any 2022 va tancar amb 3.603,07 punts enfront dels 4.063,59 de desembre de 2021
- La guerra a Ucraïna, els preus de l’energia i les matèries primeres o l’alta inflació han retret l’economia en 2022 i l’alentiment del comerç mundial
- El VCFI interanual va caure en les principals àrees analitzades. En el Mediterrani Occidental la caiguda en 2022 va ser del 10,4% i en el Llunyà Orient del -36,6%
- Aquesta tendència a la baixa de l’Índex segueix en els primers mesos d’enguany, amb descens en els quatre mesos analitzats
- L’Edifici del Rellotge ha acollit aquesta vesprada la presentació de l’Informe anual del VCFI corresponent a 2022
València, 17 de maig de 2023.- El Valencia Containerised Freight Index (VCFI), l’indicador que mesura la tendència i evolució de costos del transport de contenidors per mar des del Port de València, va tancar l’exercici 2022 en 3.603,07 punts el que representa un descens interanual del 11,3% (desembre 2021 va acabar amb 4.063, 59 punts). Respecte a l’inici de la sèrie històrica al gener de 2019, el VCFI contempla un creixement acumulat del 260,31%.
En 2022, el VCFI ha presentat un comportament diferenciat en dues etapes. Fins a agost el VCFI registra increments mensuals fins a aconseguir el seu nivell rècord en 4.918,77 punts. No obstant això, a partir de setembre s’observa una caiguda apressant en el preu dels nolis d’exportació fins a tancar l’exercici 2022 amb 3.603,07 punts, una tendència que continua en els primers mesos d’aquest any 2023.
Aquestes dades s’han mostrat aquesta vesprada en l’Edifici del Rellotge del Port de València durant la presentació de l’informe anual del València Containerised Freight Index (VCFI) corresponent a 2022. Un any que ha estat marcat per la guerra a Ucraïna, els preus de l’energia i les matèries primeres o l’alta inflació han retret l’economia en 2022 i l’alentiment del comerç mundial, i en conseqüència del transport marítim.
L’informe ha sigut presentat pel cap de Planificació Estratègica i Innovació de l’Autoritat Portuària de València (APV), Juan Manuel Díez i la directora d’Intel·ligència de Mercat de la Fundació Valenciaport, Amparo Mestre. L’acte també ha comptat amb la participació del director de la Càtedra Valenciaport d’Economia Portuària de la Universitat de València, Vicente Pallardó, i la intervenció magistral de l’expert en geografia del Transport i professor de Hofstra University (Nova York), Jean-Paul Rodrigue.
Descens en totes les àrees analitzades pel VCFI
En analitzar els nolis dels principals sub-índexs del VCFI (Mediterrani Occidental, el Llunyà Orient i els EUA i el Canadà) s’observa una tendència alcista en el primer semestre de l’any 2022 mentre que en la segona meitat la baixada en els nivells dels nolis és generalitzada per a les tres àrees, en línia amb l’evolució del VCFI a nivell global.
Així, en el cas del Llunyà Orient, l’Índex va acabar l’any en 2.372,04 punts el que suposa un descens del 36,6% respecte a desembre de 2021 que va tancar en els 3.742,98 punts. Una tendència a la baixa que continua en l’inici de 2023. Aquesta reculada es deu a l’alentiment generalitzat en l’economia xinesa arran dels canvis en els patrons de consum mundials després de la pandèmia i de la reducció de la demanda de productes del país asiàtic a causa dels elevats preus de l’energia, la pujada dels tipus d’interés, la inflació sostinguda i els efectes negatius de la guerra a Ucraïna.
En el Mediterrani Occidental, el VCFI ha finalitzat l’exercici 2022 en els 1.897,94 punts enfront dels 2.117, 26 de 2021, la qual cosa suposa una disminució del 10,4%. En aquesta línia es manté a principis de 2023, que mostra en els primers quatre mesos una lleugera baixada.
Conjuntura econòmica complexa
La conjuntura econòmica en 2022 ha sigut complexa i marcada per una desacceleració generalitzada en l’activitat econòmica, més accentuada del que es preveu, i amb la inflació més alta registrada en diversos decennis. A aquest efecte, la crisi del cost de vida, l’enduriment de les condicions financeres en la majoria de les regions, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i la persistència de la pandèmia en algunes zones, han incidit en la desacceleració de l’economia.
Aquesta situació s’ha traslladat a l’alentiment del comerç internacional durant la segona meitat de l’any, i, per consegüent, de la demanda de mercaderies manejades per via marítima, amb el que el volum global del trànsit portuari ha disminuït, especialment en el segon semestre de 2022. Així, la demanda de TEU (contenidor estàndard de 20 peus) per al conjunt de l’any 2022 ha caigut un 3,9%, segons Contenidor Trade Statistics.
L’Informe anual del VCFI indica que en 2022 les navilieres han mantingut una alta capacitat desplegada per a satisfer la demanda en la primera meitat de l’any, emprant quasi tots els vaixells disponibles, de manera que la flota comercialment inactiva s’ha mantingut en mínims i restringida en la majoria dels casos a causes operatives. No obstant això, durant el segon semestre de l’any, l’afebliment de la demanda de càrrega i els anuncis dels transportistes sobre la suspensió de la navegació en algunes de les principals rutes comercials aquest-oest, juntament amb la “Setmana Daurada” (Golden Week), van implicar un augment significatiu de la inactivitat dels portacontenidors.
Un factor important resultant de la interacció entre l’oferta i la demanda en el transport marítim és el nivell de congestió portuària, a causa del seu impacte en les cadenes mundials de subministrament. Després de dos anys de congestió portuària generalitzada, els temps d’espera han mostrat clars signes de millora en el segon semestre de 2022, mostrant una tendència a la baixa a la Xina, els Estats Units i Europa, encara que no s’ha arribat a aconseguir les xifres prepandèmia.
La jornada ha comptat amb la intervenció del professor de Hofstra University (Nova York), Jean-Paul Rodrigue, que ha realitzat una anàlisi de l’economia marítima en 2022. Durant la seua presentació, Jean-Paul Rodrigue ha indicat que “la convergència observada entre les cadenes de subministrament i el transport marítim, i la divergència en les taxes de creixement portuari que ve observant-se des de 2020, inciten a considerar la resilencia i la gestió de riscos com un eix central per als pròxims anys”.
El professor de la Universitat de Hofstra ha citat alguns dels riscos més freqüents com “el context macroeconòmic i la incertesa del paper de la Xina en les cadenes globals de subministrament es troben en un canvi de paradigma; la descarbonització que estan implementat els ports i el transport marítim amb les inversions en noves tecnologies i combustibles; el repte de l’avaluació de la futura demanda mundial i regional per a la indústria marítima; o el risc de l’aplicació de les tecnologies de la informació en el sector”.