Se situa en la posició 19 segons les dades del primer semestre de 2021 de l’índex que elabora la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD).

Continua com el quart port europeu i primer del Mediterrani.

El Port de València consolida la seua posició entre el top 20 dels ports del món millor connectats segons el Port liner shipping connectivity index (LSCI) que elabora la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD). En concret, el recinte portuari valenciana ocupa la posició 19 en el segon trimestre de l’any, avançant una posició respecte a inicis de 2021. El Port de València continua ocupant el primer lloc en este rànquing entre els ports espanyols i del Mediterrani, i la quarta posició en el conjunt d’Europa.

La connectivitat marítima fomenta noves oportunitats per als ports i el seu hinterland en afavorir una major participació en el comerç internacional i un millor accés als mercats el que redueix costos de transports de les mercaderies. En el cas de Valenciaport, el recinte manté connexions amb quasi 1.000 ports de 168 països diferents (el 87% dels països que han en el món).

De fet, des dels molls valencians, que operen amb un centenar de línies regulars gestionades per 35 companyies navilieres diferents, s’han enviat o arribat mercaderies procedents de la Xina o els Estats Units, però la capil·laritat del Port de València també permet enviar productes a illes remotes com Papua Nova Guinea, Vanuatu, Wallis and Futuna, Illes Verges o Guam, entre altres.

Segons el ránking de la UNCTAD, el port de València compta amb una puntuació de 70,7 punts, unes dècimes per damunt del registre anterior corresponent al primer trimestre de l’any. Des que es va iniciar este informe en 2006, el recinte valencià ha millorat en 29 punts la seua avaluació, de 41,93 als actuals 70,7. Esta millora reafirma el compromís de Valenciaport com a facilitador de l’intercanvi comercial de la seua àrea d’influència que representa el 55% del PIB d’Espanya i la seua aposta per reforçar la connectivitat mitjançant l’adaptació de les seues infraestructures i serveis a les necessitats del mercat amb l’objectiu d’atraure al major nombre de navilieres i línies marítimes.

Les instal·lacions portuàries exerceixen un rol central en el desenvolupament econòmic local i nacional com a plataformes de trànsit i de connectivitat multimodal per a altres destinacions. Les operacions portuàries de ports hub com València permeten crear ocupacions que generen riquesa, atrauen activitats industrials, serveixen d’incubadora de nous serveis i contribueixen al creixement del seu entorn. En el cas de Valenciaport, que ocupa la primera posició d’este índex al Mediterrani i quart d’Europa, posa en valor el paper de facilitador comercial per a l’economia espanyola i les empreses exportadores.

Els ports asiàtics, líders

Segons el Liner Shiping Connectivity Index, els ports asiàtics lideren el rànquing de connectivitat amb Shangai al capdavant de la classificació mundial seguit pels ports de Singapur, Ningbo, Pusan, Hong Kong i Qingdao, En setena posició es troba el de Rotterdam, en novena Anvers i en quinzé lloc Hamburg. Després de València, com a quart port Europeu i 19º del món, entre els ports espanyols se situa en 21a posició Algesires, que escala deu posicions respecte al primer trimestre de l’any, mentre que Barcelona ocupa el lloc 26é.

El Liner Shiping Connectivity Index utilitza diferents variables per a calcular la connectivitat dels ports com:

  • El nombre de navilieres que operen trànsits de contenidor en els ports
  • El nombre de serveis regulars oferits en estos ports
  • El nombre de vaixells que empren en els serveis des d’i cap als ports de cada país
  • La mitjana de la capacitat en TEUS oferida pels vaixells operant en estos ports
  • La grandària màxima dels vaixells que operen en els ports
  • El número d’altres ports que estan connectats amb el port mitjançant serveis de transport marítim de línia directa