València canalitza tràfic de pràcticament qualsevol tipus de mercaderies de tots els sectors de l’economia. Entre els seus principals clients destaquen els sectors: moble i fusta, tèxtil, calcer, agroramader i alimentari (cereals i pinsos, vins i begudes, conserves, fruites, etc.), energètic (gasoil, gasolina, carbons, etc.), químic, automòbil (Ford, Fiat, Land Rover, Jaguar, etc.), de la construcció (ciment i clinker, taulells, marbre, etc.), maquinària, etc.

El Port de València acull també un trànsit regular de passatge amb les Illes Balears i Itàlia, i protagonitza els últims anys un dels creixements més continuats i sòlids en el trànsit de creuers del Mediterrani.

 

Consulta la informació meteorològica del Port de València.

Història

La línia de costa de València, sense cap abric natural, fou un obstacle seriós per a l’inici dels intercanvis marítims comercials. Tot i això, hi ha antecedents d’esta activitat que es remunten al segle vi abans de Crist. És bastant després, com a conseqüència del privilegi atorgat el 17 de març del 1491 al cavaller valencià Antoni Joan pel rei Ferran el Catòlic, quan podem establir un primer antecedent d’una explotació pròpiament portuària. A partir d’este moment, el vigor econòmic dels valencians es va materialitzar en un comerç portuari creixent, el qual féu que el rei Pere III d’Aragó concedira a València l’establiment de la Jurisdicció Maritimocomercial del Consolat de Mar. Ja en la segona mitat del segle xv, la ciutat de València, amb 75.000 habitants, era la més poblada de la península Ibèrica, i el seu port era el més important de la Corona d’Aragó, ja que tenia línies de navegació amb ports d’Itàlia, Europa occidental i el nord d’Àfrica.

L’any 1985, com a conseqüència del Reial Decret 2100, els ports de Sagunt i Gandia passaren a integrar-se en l’àmbit de gestió del llavors Port Autònom de València, hui Autoritat Portuària de València.

​La història del Port de València comença l’any 1483, quan el rei Ferran el Catòlic expedix a favor d’Antoni Joan el privilegi per a construir un pont de fusta en la platja del Grau, el Pont de Fusta.

A partir d’esta data i fins al segle xix es realitzen diversos projectes de construcció i millora de les instal·lacions sense massa èxit, a causa de les avingudes del riu Túria i el creixement de la platja. Paral·lelament, el tràfic del port va creixent, obté els privilegis de comerç amb uns altres regnes l’any 1679, i amb Amèrica, el 1791, i s’establix com la sisena província marítima d’Espanya.

Al llarg del segle xx es fan obres de millora sobre els edificis i magatzems i es continua amb l’ampliació dels molls fins a arribar a la configuració actual, amb instal·lacions especialitzades per a cada tipus de mercaderia. Estes ampliacions, lligades a l’aparició del tràfic de contenidors en els últims anys, permeten a Valenciaport arribar a la seua posició actual de lideratge entre els ports comercials del Mediterrani occidental. Actualment, el Port de València es troba en fase d’execució d’una ampliació que li permetrà atendre un tràfic de contenidors de fins a 10 milions de TEUs i disposar d’instal·lacions d’última generació per al trànsit de creuers turístics.

D’altra banda, pel que fa a la gestió del port, a partir de 1880 esta gestió va a càrrec de la Junta d’Obres del Port de València, organisme que és substituït per la Junta del Port de València l’any 1968. Amb la concessió de l’estatut d’autonomia el 1978, la gestió es transferix al Port Autònom de València que, amb l’entrada en vigor de la Llei de Ports del 1992, passa a denominar-se Autoritat Portuària de València, nom que es manté en l’actualitat.​​​​​​​​​​