L’exportació massiva de productes agroalimentaris valencians a tota Europa, entre el final del segle XIX i els anys 60 del XX, va obligar als centenars de productors a la creació d’una imatge de marca amb la qual identificar les seues mercaderies. Els dissenys d’aquestes etiquetes i cartells van ser un camp experimental del disseny per als artistes i litògrafs valencians.
L’alta demanda dels nostres béns de la terra va necessitar d’un gran port. El Port de València va créixer al ritme de l’exportació i es va crear una dàrsena pràctica i moderna amb la qual donar servei i eixida a la producció valenciana. La xarxa de transport de ferrocarril s’havia creat sobre la base del mateix propòsit i connectava les zones agrícoles unint directament vinyes, camps de tarongers i horta al Port de València.
L’exportació d’estes mercaderies va suposar, al mateix temps, l’exportació dels dissenys de cartells i etiquetes i, amb ells, l’oportunitat de difondre una imatge de la ciutat, el territori i la cultura propis.