El president de Valenciaport defén la necessitat d’un gran port “hub”; per a estalviar costos a les empreses.
“Ens juguem el nostre futur com a port “hub” i com a port líder del Mediterrani si no actuem amb agilitat i intel·ligència per a ampliar la nostra àrea d’influència a l’interior d’Espanya. Una actuació que passa necessàriament per potenciar la connectivitat entre els ports de València i Sagunt i per acostar el ferrocarril als centres de càrrega dels nostres clients”. Són paraules amb les quals el president de l’Autoritat Portuària de València, Aurelio Martínez ha defensat la importància que tindrà en els pròxims anys una bona connexió entre les àrees logístiques i industrials dels ports de Sagunt i de València.
Aurelio Martínez ha participat hui pel matí a Sagunt en la XVI Trobada Empresarial que organitza ASECAM (Associació d’Empresaris del Camp de Morvedre) en una taula redona amb el president de la CEV, Salvador Navarro i el president d’ADIF, Juan Bravo.
El president de Valenciaport ha manifestat que “l’aposta pel futur del port valencià ens la juguem amb els qui són els nostres principals competidors; i hem de pensar que comptar amb un gran port transoceànic que connecta amb altres ports “hub” del món al costat de les nostres fàbriques és una benedicció per a les nostres empreses”.
“A llarg termini – ha afegit Aurelio Martínez – la càrrega de mercaderies continuarà el seu procés de concentració. Per tant, cada vegada hi haurà menys ports grans; i nosaltres no volem deixar de ser un gran port. És la gran basa perquè les empreses estalvien costos. El port de València és per a les mercaderies el que un gran aeroport com el de Frankfurt és per a les persones: una plataforma de connexions amb tothom que estalvia costos i evita escales intermèdies per a una importació i una exportació més competitives”.
El president de l’Autoritat Portuària de València ha donat a conèixer als més de 400 empresaris assistents a la Trobada d’ASECAM algunes xifres de l’últim informe de Mckinsey&Company. Esta consultora, en el seu informe sobre previsions de l’evolució del comerç mundial presentat el passat mes d’octubre vaticina que dins de 50 anys els vaixells transoceànics de càrrega transportaran fins a 50.000 contenidors; més del doble que els megabucs d’última generació.
Sobre aquest tema i amb vista al futur, però “mirant al present i al que tenim davant – ha dit Aurelio Martínez – hem de ser conscients que no hi ha una altra àrea tan ben comunicada, connectada, ni tan gran, ni millor situada en tot el Mediterrani com Parc Sagunt, amb el seu port i les seues futures connexions per mar, carretera i tren”.
Martínez ha aportat xifres per a demostrar que el port de València té marge per a créixer en les àrees logístiques d’Aragó, i en tot el corredor Cantàbric, on “no tots competim amb les mateixes condicions. A Madrid – ha apuntat – competim tots, però a Aragó no. A Aragó, nosaltres no podem competir perquè no podem. Fins no fa res no podia circular ni el tren; i així no es pot competir”.
“Per al port de València i per a Sagunt, arribar al Cantàbric i a tota Aragó, Rioja i Navarra és fonamental. És el que ens va portar a invertir i a comprometre inversions fora de les nostres dàrsenes per més de 50 milions d’euros. I tot cal dir-ho – ha volgut puntualitzar el president dels ports de València i de Sagunt – la nostra proposta d’inversió va ser molt bé assumida pel ministre de Foment, pel president d’ADIF i pel conjunt de sectors relacionats. Tot cal dir-ho: estam davant d’una bona notícia per a tots”.
De cara al futur, Aurelio Martínez ha mostrat a l’auditori el seu convenciment de la necessitat de potenciar la comarca saguntina com una ZAI (Zona d’Activitats Industrials). “Aquesta força industrial – ha dit – és bona per al port i per a Sagunt. Fidelitza tràfics, fa necessaris nous serveis com el PIF, exigeix ampliació de terminals i fa fonamental la seua connexió amb el port de València amb una solució que genere el menor impacte ambiental possible; i esta solució és a través d’un túnel. Un túnel com molts altres més que hi ha a València; vist que és absolutament estratègic per al port i per a les futures generacions”.