El president de l’APV ha posat a l’accés nord com una iniciativa que pot contribuir a la descarbonització ja que permetria estalviar les emissions de 2.000 camions que realitzen diàriament 40 quilòmetres addicionals.
Aurelio Martínez, president de l’Autoritat Portuària de València (APV) i Iveta Radicova, coordinadora del Corredor Mediterrani han inaugurat hui la trobada del grup de treball de la Unió Europea “Mediterranean CNC Ports and Motorways of the Seas”. La jornada, celebrada en l’Edifici del Rellotge, ha permés analitzar la situació dels corredors europeus i les autopistes de la mar des d’un punt de vista d’integració dels territoris i com a element de descarbonització.
Durant la trobada, el president de l’APV ha manifestat que “Europa hauria de plantejar-se introduir un impost compensatori a les mercaderies d’aquells països que no compleixen regles mediambientals tan estrictes com les nostres. La Unió Europea està molt preocupada per temes mediambientals i està promovent reunions per a signar acords de descarbonització però no tots els països els han signats i aqueixos països estan jugant d’una manera deslleial amb nosaltres i amb el planeta”. Martínez ha volgut incidir en este tema explicant que “Si produeixes a Europa has de complir una normativa mediambiental molt estricta, que no es compleix en altres països i que genera costos. Estem parlant de dúmping ecològic i hauríem de plantejar-nos una possible solució a aquest tema”.
En este sentit, Aurelio Martínez també ha recordat que “en l’APV ens hem marcat uns objectius mediambientals molt ambiciosos per a avançar en la nostra descarbonització. Volem ser autosuficients energèticament en l’horitzó de 2025 o 2030. Però la descarbonització efectiva passa per moltes més mesures que no sols tenen a veure amb la instal·lació d’aerogeneradors o l’ús d’energia elèctrica. Hi ha molts exemples de mesures que poden contribuir a això com l’accés nord que evitaria que 2.000 camions feren marrada de 40 quilòmetres diàriament, reduint el consum de combustibles fòssils. O la potenciació del ferrocarril a través de la terminal de Font Sant Lluís o del corredor Cantàbric-Mediterrani. Són activitats que no són preses en consideració però que ens permeten avançar en aquest objectiu”.
Per part seua, Iveta Radicova, coordinador del Corredor Mediterrani ha volgut incidir en la importància d’estes infraestructures. “En esta reunió estem treballant en la millora de la connexió dels ports, la coneguda com a última milla, amb els corredors. Però no podem oblidar que totes estes infraestructures cal fer-les de manera sostenible ja que el medi ambient és una prioritat. Per això, tenim pensar en quines solucions adoptem a nivell europeu per a contribuir a una descarbonització del transport, la qual cosa passa, sens dubte, per una promoció del transport ferroviari com a opció enfront del transport per carretera”.
Avançant cap a l’autosuficiència energètica
Valenciaport s’ha marcat com a objectiu aconseguir l’autosuficiència energètica entre 2025 i 2030. Per a això, s’escometran inversions per a impulsar les energies renovables provinents de l’hidrogen, fotovoltaica i eòlica. En concret, l’APV té previst presentar a Conselleria un projecte per a la instal·lació d’una planta eòlica que generaria en una primera fase entre 12 i 16 MW. Amb un cost estimat de 13 i 18 milions d’euros, la instal·lació tindria una producció anual de 27.000 MWh en la seua primera fase. En el cas de l’energia solar fotovoltaica, està previst licitar una instal·lació de prop de 800 KWH d’energia solar en el port de València amb un cost estimat de prop de 600.000 euros. Així mateix, projectes com l’H2PORTS han permés demostrar la viabilitat de l’ús de l’hidrogen en instal·lacions portuàries, concretament en les terminals de contenidors de MSC i Grimaldi del port de València.