L’Autoritat Portuària de València (APV) ha restaurat l’històric depòsit d’aigua –i la seua torre de formigó armat- de l’antiga Unió Naval de Llevant

València, 3 de setembte de 2022.- “Port de València” ja llueix des de hui en el més alt del recinte portuari valencià. L’històric depòsit d’aigua de l’antiga Unió Naval de Llevant, un dels elements arquitectònics que la càtedra Demetrio Ribes va assenyalar com a referent portuari a conservar, ha sigut totalment restaurat per l’Autoritat Portuària de València (APV) i pintat amb els colors corporatius de l’administració portuària (blava i blanc) per a donar major visibilitat al nom de Port de València, tant des de terra com des del costat mar.

Esta acció de restauració forma part de les que l’APV escometrà en els pròxims mesos fins a concloure amb la restauració de les naus d’Unió Naval que, en un futur, albergaran la nova estació de passatgers del port valencià. En este sentit, és una obra menor, però de gran simbolisme per al port pel que comporta d’implicació amb el seu entorn.

Per a la restauració de l’històric depòsit i la seua torre de formigó armat, s’han recuperat i tractat les armadures afectades per clivelles i fissures, s’ha eliminat la corrosió de les estructures oxidades i s’ha recuperat els revestiments preexistents, segellant el formigó i pintant el conjunt de l’estructura amb un material que suporta condicions meteorològiques extremes de sol, humitat, calor i fred.

Cronologia de la Unió Naval de Llevant

La societat Unió Naval de Llevant va ser constituïda en 1924 amb la finalitat de proporcionar l’activitat constructiva de tota classe de navilis i reparacions de vaixells en el port de València.

Els seus orígens es remunten a 1916, quan José Juan Dómine funda la Companyia Transmediterránea amb la unió de diverses societats navilieres, entre elles també els Tallers Gómez, per a la construcció d’unes drassanes al costat del moll de Ponent.

El 17 de novembre de 1917 s’otorga la concessió definitiva per a la construcció d’estes drassanes. El projecte i les obres van ser dirigides per l’enginyer Justo González Garrido. Estes van començar amb el desviament del dic del Túria i l’esplanació de terrenys, guanyant a la mar 16.568 m². Després d’això, entre 1918 i 1920, es van fer els treballs de fonamentació, instal·lació de vies fèrries i la construcció dels edificis per a tallers, estant en procés la instal·lació de les grues-torres i restant a penes l’inici de les antegradas i graderies.

Amb motiu de la crisi econòmica dels anys 20 es va haver de reduir la inversió, per la qual cosa es va optar per crear una entitat pròpia per a l’activitat de les drassanes. Així, l’11 d’abril de 1924 es funda a Barcelona la nova societat Unió Naval de Llevant, la constitució de la qual va ser duta a terme per la Companyia Transmediterránea, Drassanes de Tarragona i Fried, Krupp Germaniawerft Aktiengesellschaft A.G.

En 1925 es van acabar les tres graderies projectades i va tindre lloc la inauguració oficial de les drassanes de València, de mans del Príncep d’Astúries, que va posar la quilla al vaixell mixt «Ciutat d’Algesires» (batejat com «Miguel Primo de Rivera»). El vaixell seria botat a l’any següent. Paral·lelament, també es va iniciar la construcció d’altres vaixells de càrrega, passatge, petroliers, de transport armat i fins i tot el primer vaixell de propulsió elèctrica construït a Espanya: el «Artablo».

Durant la Guerra Civil les drassanes van ser confiscades i la seua activitat es va basar en la producció d’armament, tancs i carros blindats. Per esta raó, així com per la situació estratègica en el port de València, el conjunt industrial va patir nombrosos bombardejos provinents dels avions italians aliats del bàndol revoltat. Tant les naus com les graderies i grues van quedar seriosament destruïdes, havent de ser reconstruïdes en els anys posteriors al conflicte bèl·lic.

En paral·lel a esta reconstrucció, durant la dècada dels 40 també va tindre lloc l’ampliació de la factoria. Els antics Tallers Gómez van ser desmantellats i els seus terrenys permutats a uns situats al costat del moll del Túria i en l’antic passeig del Car, on es van construir noves instal·lacions per a tallers i maquinària. També es va traslladar el dic flotant al nou moll d’Armament, es va construir una nova graderia (Graderia IV, posteriorment anomenada graderia 2) i es van millorar les condicions i formació dels empleats amb la nova Escola d’Aprenentes, economat i biblioteca.

Tallers Gómez es va fundar en 1878 al carrer Sant Ana del Grau. Les seues instal·lacions es van traslladar en 1906 al moll de Ponent; allí es construïa i reparava maquinària en general, especialment per a pesquers. Fins al seu desmantellament després de la Guerra Civil, els tallers quedarien annexats i complementarien el treball de drassanes mitjançant la reparació de vaixells i construcció de màquines i calderes marines, motors dièsel, material ferroviari i fosa de ferro i metalls.

També van col·laborar els enginyers José Rodríguez Carracio, Salvador Canals Álvarez, Luis Dicenta, Estanislao Tintoré, Mr. Beaty i Mr. Scott. 4 En 1946, la Companyia Transmediterránea va aconseguir adquirir quasi la totalitat del capital social de les drassanes. En els anys 60 i 70 Unió Naval va quedar vinculada al grup del Banc Central i, posteriorment, del Banc Santander Central Hispà. En 1983, com a resultat del procés de creació de filials, naixen Unió Naval València i Unió Naval Barcelona, les quals van ser adquirides en 1999 per Grup Boluda. Amb això, la producció es va especialitzar en la reparació i fabricació en sèrie de vaixells estàndard, de salvament, remolcadors de port i altura, petroliers i barcasses de subministrament de combustible.

L’Autoritat Portuària ha rescatat la concessió de l’històric complex d’Unió Naval perquè albergara la futura estació de passatgers de línia regular i de creuers. Un projecte aprovat per unanimitat pel Consell d’Administració de la APV que es desenvoluparà salvaguardant els elements i edificacions històriques – com el depòsit i torre de l’aigua ara recuperat – que va indicar la Càtedra Demetrio Ribes de la Universitat de València.