L’exposició “La Dàrsena Històrica del Port de València: Progrés i Modernitat” estarà oberta des de demà fins el pròxim 3 de maig, tots els dies de la setmana, en horari de 10:00 a 13:30 h i de 16:30 a 19:00 h.

Amb esta nova mostra l’Autoritat Portuària de València reprèn l’organització d’activitats culturals obertes al públic en general en l’Edifici del Rellotge, que s’iniciaren els passats nadals amb l’exposició de la historia gràfica del port.

L’Edifici del Rellotge del Port de València acull des de matí fins al proper 3 de Maig l’exposició “La Dàrsena Històrica del Port de València: Progrés i Modernitat”, on es repassa la història, funcions i desenvolupament de tots els edificis emblemàtics de la història del port de València, característics d’una època on el recinte valencià començava a ser considerat port de referència en el comerç internacional. Estos edificis són l’Estació Marítima (actual Edifici del Rellotge), els Coberts, els Varadors, els Docks Comercials i la Duana.

L’exposició, que estarà oberta des de demà fins al dia 3 de maig, ha estat comisariada per la historiadora Ester Medán, amb la col·laboració d’Andrea Ortiz i Arturo Monfort, director de R+D+I de la Fundació ValènciaPort.  Segons ha destacat la comissària de la mostra, “s’ha pretès fer una exposició on es mostren edificis dels quals coneixem poc la seua història i les seues funcions, situant-los dins del context en el qual van ser construïts, la creació en 1911 del primer port comercial de València, sorgit per la demanda dels empresaris i comerciants de la regió”.

L’exposició s’inicia a la fi del segle XIX, on la industrialització d’Europa i l’augment del nivell de vida dels ciutadans van comportar un important creixement de la demanda d’aliments frescos procedents del Mediterrani, principalment taronja, vi i panses. Esta producció, segons explica Ester Medán, “necessitava una eixida al mar, un port que acollira grans embarcacions. És així com es crea una infraestructura en forma de ferradura per crear un port comercial a València per exportar i fer negoci en tota la província. Amb la celebració de l’Exposició Regional de València en 1909, la proliferació d’una burgesia prospera i la construcció d’edificis modernistes, es pretén dotar al port de construccions que, no només realitzen un servici públic, sinó que compten amb una infraestructura que cree una imatge de la ciutat acord a la seua prosperitat. Es construeixen edificis ornamentats, amb una disposició en la dàrsena que crea una façana de la ciutat que atraga a qui ve a ella per mar”.

En la mostra també es recullen tots els plànols amb els diferents projectes de construcció de l’actual port. Segons explica Arturo Monfort, “en 1792, les obres es van desenvolupar d’acord amb el projecte de l’enginyer Manuel Miralles, que va sentar les bases de la morfologia poligonal de la Dàrsena Històrica del Port. En 1852 es produeix l’aprovació del projecte de l’enginyer de camins, Juan Subercase, que resol la problemàtica dels arrossegaments del riu Túria i l’acumulació d’arena. L’impuls definitiu del port es materialitza a partir del projecte de 1894, de Manuel Maese, que incorpora el desviament del riu mitjançant el dic del Túria i tres dics exteriors, nord, est i sud, obres que van culminar en 1931 . Els Coberts, Estació Marítima, Docs Comercials, Varadors i Duana es van materialitzar entre els anys 1910 i 1930”.

L’Exposició repassa un a un la història de cada gran edifici de la Dàrsena Històrica. L’Estació Marítima, actual Edifici del Rellotge, es va convertir en l’edifici més emblemàtic. Este edifici, construït per cobrir els servicis de les línies regulars de viatgers, presenta línies clàssiques inspirades en l’ornamentació de les construccions erigides a València amb motiu de l’Exposició Regional i la construcció està inspirada en l’estació ferroviària de Lió.

Pel que fa als Coberts, destinats al magatzematge de les mercaderies, es van dotar d’una característica ornamentació per embellir-los. Diversos relleus decoren estes infraestructures, l’abundant ornamentació de les quals els converteix gairebé en emblemes al·lusius al comerç, la navegació, el treball agrícola i el caràcter internacional del port de València.

L’expansió del port de València també requeria amb urgència erigir un espai per garantir les tasques de neteja i reparació d’embarcacions menors. Això va afavorir a l’aprovació en 1913 del projecte de construcció de dos Varadors, dels quals només es conserva un en l’actualitat La combinació de rajola vista amb frisos ceràmics van conformar un edifici eclèctic que combinava formes i elements decoratius clàssics amb composicions modernistes i detalls de l’arquitectura industrial vuitcentista

Per la seva banda, els Docks Comercials es van començar a construir en 1917, una execució amb la qual es va comptar amb la col·laboració de Demetrio Ribes, pioner en l’ocupació del formigó armat en l’obra civil valenciana, nou material que resultava més econòmic alhora que permetia una major rapidesa en la construcció.

Finalment, la Duana, estava situada inicialment en l’actual Palau de Justícia de València.  Va ser en 1925 quan es va iniciar el projecte de construcció en l’actual emplaçament, que combinava la sobrietat de les decoracions neo-renaixentistes valencianes i la monumentalitat del popular “estil francès”. La supressió d’ornaments exagerats va donar com resultat una senzilla decoració que es redueix a tres portes de ferro, un discret frontó triangular amb l’escut d’Espanya en el cos central i pilastres jòniques d’ordre geganta disposades en els límits de tot el conjunt.

Este repàs a través de tots els edificis emblemàtics del port de València es contempla amb un espai didàctic per a xiquets, on podran dibuixar cadascun dels edificis i acolorir-los, amb el que es conformarà una exposició on es mostraran els dibuixos dels visitants més menuts de la mostra

Els grans edificis emblemàtics de la dàrsena, mostra de la capacitat d’empreniment i vocació exportadora de la societat valenciana, van establir les bases del gran port de València del segle XXI, port transoceànic, primer d’Espanya i del Mediterrani i 5é d’Europa.