Al juny de 1901 ja es coneixia el punt on es construiria l’embarcador: “Al nord del Grau de Sagunt, a uns mil cent metres al nord de la casa de la finca que es coneix amb el nom de la Vallesa, a uns mil dos-cents metres al sud del braç del riu Palància i a dos mil metres al sud d’este riu”.

L’11 d’agost de 1902, mitjançant Reial orde, es concedix autorització a la Compañía Minera de Sierra Menera per a construir un embarcador. Se li concedixen, a més, els terrenys de la platja immediats a l’embarcador, amb una longitud de 400 m a banda i banda d’este.

L’abril de 1903, el vapor Getso va realitzar la primera descàrrega de materials destinats a la construcció de les mines i el ferrocarril. Es va realitzar a la platja de Sagunt amb l’ajuda de barcasses arribades des de Borriana.

Les obres de l’embarcador es van iniciar el febrer de 1905 i incloïen, en la proposta original la construcció de molls amb caixons metàl·lics, seguint l’exemple del Dic de l’Oest del Port de Bilbao, construït entre 1895 i 1902.

La longitud planejada del dic era de 659 m amb una atracada per a allotjar un únic vaixell de fins a 6.000 t.

Els primers 515 m del dic es van construir en talús, amb un ample en coronació de 15 m i cota de 3,60 m sobre el nivell de la mar. Per a situar el primer carregador es va construir un moll de blocs artificials amb una longitud de 128 m i 32 m d’ample, dotat d’il·luminació elèctrica per a facilitar la càrrega nocturna. Sobre este tram del moll s’hi instal·laren 4 grues de vapor i 2 elèctriques muntades sobre vies disposades al llarg del moll. Les grues de vapor tenien una capacitat de 5 tones i un braç de 12 m mentres que les elèctriques tenien una capacitat de 4 tones i un braç d’11 m.

Les obres conclogueren parcialment dos anys després del seu inici i el 17 de gener de 1907 salpava el primer vapor, el Gorbea-Mendi, amb les primeres 4.200 t de mineral de ferro, traslladades des d’Ulls Negres per la Compañía del Ferrocarril Central de Aragón, amb destinació a Maryport (Anglaterra).

A continuació del moll de blocs s’hi van construir, en substitució dels metàl·lics inicialment previstos, huit grans caixons de formigó armat de 16,20 m d’eslora, 18 m de mànega i 9,50 m de puntal i 5.150 tones de pes cadascun.

Sobre estos caixons s’hi va situar el segon carregador de mineral de ferro que estava format per un pont metàl·lic de 4 obertures de 24 m de longitud i 14 m d’altura. En l’extrem del costat terra s’hi situava un muntacàrregues elèctric doble pel qual es pujaven els vagons fins a la plataforma superior del pont, amb els quals transportaven 20 tones de mineral cadascun. En l’extrem oposat s’hi situava un altre muntacàrregues pel qual es baixaven els vagons que rodaven al llarg del pont mitjançant la sola acció de la gravetat, gràcies al pendent de 6 mil·lèsimes. Per a la càrrega dels vaixells existien tres pales, amb una capacitat total de 800 tones de mineral per hora. Este segon carregador va entrar en servici el 26 de març de 1908 i va estar en funcionament fins a octubre de 1965.

Tots dos carregadors permetien atracar dos vapors de fins a 8.000 tones. El calat en el moll i en les 16 hectàrees que formaven la zona de maniobres dels vaixells, era de 30 peus anglesos, uns 9,1 m.

En l’any 1931 es construïx un altre moll, paral·lel a la costa, amb una longitud de 150 m i amb una tipologia consistent en una plataforma de formigó sustentada per pilotes també de formigó. Per a la seua operació s’hi van disposar 10 grues elèctriques de 6 t, tipus Babcock Wilcox, que van estar en servici fins a 1984.