Entre gener i setembre de 2022, un total de 3.038.695 tones de gas natural s’han mobilitzat a través del recinte saguntí, un 192% més que el mateix període de l’any anterior
Els graneles líquids, per l’empenyiment del gas natural però també d’altres productes energètics, presenten els trànsits més alts de la història de Valenciaport
Els graneles sòlids (cereals o pinsos) també mostren un gran dinamisme amb un augment del 8,74%
València, 19 d’octubre de 2022.- El Gas Natural Liquat (GNL) s’ha convertit en el producte estrela dels trànsits de Valenciaport. De fet, l’arribada de gas natural al Port de Sagunt s’ha triplicat durant els primers nou mesos d’enguany fins a aconseguir 3.038.695 tones enfront d’1.039.875 de 2021, la qual cosa suposa un increment del 192,22% segons les dades del Butlletí Estadístic de l’Autoritat Portuària de València (APV). D’aquest total, pràcticament el 60% arriba procedent dels Estats Units que s’ha convertit en el principal subministrador del recinte saguntí. Una conjuntura marcada per l’escenari geopolític -amb la guerra d’Ucraïna o la situació amb Algèria- que han posicionat al Port de Sagunt, que compta amb una regasificadora, com a punt estratègic per a la import/export d’aquesta font d’energia.
Aquesta incertesa en l’economia mundial caracteritza les xifres de Valenciaport corresponents al període gener-setembre. Així, el trànsit total de mercaderies ascendeix a més de 61,7 milions de tones, la qual cosa suposa un descens del 3,27%. Si analitzem el trànsit total per la seua forma de presentació, els graneles líquids creixen un 80,46%, els graneles sòlids un 8,74%, la mercaderia no containerizada augmenta un 1,03%, mentre que la containerizada baixa un 8,75%.
En aquest sentit, cal destacar que els graneles líquids, per l’empenyiment del gas natural però també d’altres productes energètics, presenten els trànsits més alts de la història de Valenciaport, mentre que els graneles sòlids (cereals) també s’acosten a registres rècords que daten d’inici de 2019. Dos indicadors que mostren la complexitat del comerç i la conjuntura internacional que estan generant desequilibris en la cadena de valor que fa que moltes navilieres aposten per port de càrrega i descàrrega en ports segurs i amb gran capacitat per a recepcionar aquest tipus de productes com els ports que gestiona l’APV.
A diferència de les dades de l’Informe Mensual sobre evolució d’importacions i exportacions de la Secretaria d’Estat de Comerç, que aporta els valors en euros (en el seu últim informe gener-agost va avaluar les exportacions valencianes en 26.350 milions d’euros, amb un increment del 26,5%), Valenciaport maneja les seues dades en tones i en contenidors.
Així, pel que respecta al moviment de TEUs (contenidor estàndard de 20 peus), entre gener i setembre s’han mobilitzat 3.949.066 unitats el que suposa una caiguda del 6,59%. Els contenidors plens dedicats a la importació creixen en els primers nou mesos de l’any un 7,5%, els d’exportació baixen un 6,88% i els de trànsit cauen un 13,05% (244.815 unitats menys), mentre que els buits descendeixen un 2,62%.
Aquesta tònica també es reflecteix en les dades corresponents únicament a setembre, mes en què s’han mobilitzat 6,18 milions de tones de mercaderies que representen una disminució del 7,91% respecte a setembre de 2021, i una caiguda del 9,68% en el nombre de contenidors.
En termes interanuals (octubre 2021-setembre 2022) el trànsit de mercaderies ha sigut de 82,8 milions de tones, amb una baixada del 3,37%. Els contenidors s’han situat en 5.325.934 amb una reculada del 6,59%. Destaquen els plens d’importació que augmenten un 9% fins aconseguir les 883.860 unitats, mentre que els d’exportació, amb 1.025.120 TEUs, descendeixen un 5,52%. La baixada més forta es produeix en els de trànsit amb un 14% menys.
Vehicles i països
Quant al trànsit ro-ro (sistema pel qual una embarcació transporta carregament en rodes), en els nou primers mesos de l’any s’han gestionat 9.898.575 tones, un 0,68% que el mateix període de 2021; mentre que els automòbils en règim de mercaderia s’han situat en 429.303 unitats, un 14,85% més.
D’altra banda, el trànsit de passatgers ha superat el milió de persones persones (incloses línies regulars i creueristes), amb un creixement total del 141%. En concret, 612.886 persones de línia regular i 451.394 creueristes, la qual cosa suposa multiplicar per 8 el número d’aquest tipus de visitants, tenint en compte que en 2021 va estar limitat molts mesos la indústria creuerista.
Entre les mercaderies, cal assenyalar el descens generalitzat dels trànsits tots els sectors excepte l’energètic (+113,6%), altres mercaderies (+4,72%), vehicles i elements de transport (+3,1%) o l’agroramader i alimentari (+0,97%). Per productes cal destacar l’augment un 4,84% de les exportacions d’automòbils i les seues peces, i pinso i forratges (+13,2%), i el dinamisme de les importacions de cereals i les seues farines (+32,92%).
Respecte al trànsit total per països, els Estats Units és el que més moviment ha generat amb un total de 6.698.293 tones i un creixement del 18,68%. Un terç d’aquest tràfic són importacions que augmenten un 200%. A continuació, se situa Itàlia amb 5.760.380 tones amb una baixada del 0,7%, mentre que la Xina ocupa el tercer lloc amb un descens del 7% i un total de 4.844.317. Respecte als països que més contenidors gestionen amb Valenciaport, la Xina ocupa la primera posició amb 426.605 (-7,53%), seguit pels Estats Units amb 386.581 (-4,36%) i Turquia amb 195.253 (-17,27%). Els més dinàmics en aquests primers nou mesos de l’any han sigut el Regne Unit amb una pujada del 54,68% i Austràlia amb un 18,8% més.
Per àrees geogràfiques, el principal mercat de contenidors és Mediterrani-Mar Negre amb 641.468 i una baixada del 13,52%; seguit per Llunyà Orient amb 582.389 (-4,63%); i Àfrica Occidental amb 233.109 TEUs (-7,37%). Les zones més dinàmiques entre gener i setembre han sigut Europa Atlàntica amb un creixement del 42,8%, Austràlia (+18,67%) i Nova Zelanda (+17,4%). Per intercanvi de mercaderies, Mediterrani i Mar Negre és la més important amb quasi 16 milions de tones amb un descens acumulat del 12,35%, seguit per Llunyà Orient amb 7,3 milions de tones i una xifra similar a l’exercici anterior. Les zones més dinàmiques estan sent USA-Atlàntic Sud i Golf (+63%), Europa Atlàntica (+29,6%), Austràlia (+18%) o Nova Zelanda (+15,7%).