El 10 de gener de 1902 les Corts autoritzen la construcció del ferrocarril miner. Es va tractar del ferrocarril més llarg de la mineria europea, i recorria una longitud de 204 km, des d’Ulls Negres, situat a 1.220 m d’altitud, fins a l’embarcador del port de Sagunt. El traçat era molt exigent, amb grans pendents que abastaven les 20 mil·lèsimes en el port d’Escandón i salvant llits rellevants, com el del riu Albentosa, amb un viaducte de 179,45 m de longitud.
El primer tren del ferrocarril de la Compañía Minera de Sierra Menera va arribar a l’embarcador el 14 de juliol de 1907, carregat amb 3.000 t de mineral i va continuar en servici fins a 1972.
L’explotació de la via es va realitzar inicialment amb 14 locomotores de vapor de 100 t, tipus Mastodonte i 250 vagons tremuja de 20 t. Poc després s’hi afegirien altres dos locomotores del mateix tipus i 4 locomotores tipus Mallet, totes elles fabricades per l’empresa North British Locomotive així com altres 350 vagons, fins a aconseguir un total de 600 unitats. En 1930 es van incorporar a l’explotació de la línia les locomotores Garratt, fabricades per Euskalduna, empresa del grup Sota. Ja en els anys 60 se’ls hi van unir 5 locomotores de tracció dièsel de l’empresa alemanya Henschel, model DH-1200.
Per a garantir el subministrament als vaixells en cas d’interrupció de servici ferroviari, existien depòsits en el port amb capacitat de 100.000 t de mineral.
En l’actualitat este traçat ferroviari ha sigut parcialment rehabilitat com la via verda d’Ulls Negres a Port de Sagunt.